La silicosi, una malaltia mil·lenària impossible d'erradicar
Els materials que s'utilitzen actualment en la construcció són més perillosos per a la salut dels operaris que els que es feien servir temps enrere
Un treballador tallant marbre / sanjeri
Barcelona
Tot i que tradicionalment estava associada a la mineria, ja fa anys que es registra un increment de diagnòstics en persones que treballen els conglomerats artificials de quars. El problema és la pols que es genera en tallar aquestes pedres presents a totes les llars i en molts altres equipaments i establiments.
La inhalació del polsim provoca aquesta afecció pulmonar, que pot tenir conseqüències molt greus.
"Aquestes noves formes de silicosi estan totalment en alça. Els conglomerats de pedra artificial que es fan servir ara tenen un contingut de sílice molt alt, molt més que el marbre, per exemple", ha explicat a SER Catalunya el doctor Jaume Ferrer, cap del Servei de Pneumologia de l'Hospital Vall d'Hebron.
Són materials que s'utilitzen per a fer els taulells de cuina. També els trobem en cambres de bany i equipaments com hotels.
"Actualment, la majoria de tallers adopten mesures de protecció, com l'ús d'aigua en tallar per evitar que es formi la pols i l'ús de mascaretes especials, però amb el boom immobiliari que hi va haver a Espanya i a Catalunya a principis dels anys 2000 moltes persones treballaven sense protecció. I encara n'estan arribant, d'aquesta època i també d'ara, dels que no es protegeixen com haurien de fer".
L'afecció apareix per exposició perllongada a la pols de sílice. "Ningú es posa malalt perquè un cap de setmana talli unes rajoles, però si una persona ho fa cada dia durant anys, aquest polsim que respira se li acumula als pulmons i provoca la formació d'uns nòduls, els anomenats 'nòduls silicòtics'. Si superen els 10 mm de diàmetre resten capacitat respiratòria", explica de forma entenedora el doctor Ferrer.
Malaltia ocupacional
La silicosi és una malaltia crònica, no es cura. Si està molt avançada, l'única possibilitat de tractament és el trasplantament pulmonar. La patologia va ser descrita a l'Antiga Grècia fa més de 2.000 anys per Hipòcrates, i que encara no s'ha aconseguit erradicar.
Es desconeix quants malalts de silicosi hi ha a Catalunya perquè sovint els centres que fan el diagnòstic --moltes mútues d'empresa, ja que és una malaltia ocupacional-- no els reporten al registre.
"El registre que es va crear fa anys continua actiu, però com que no hi ha un sistema de notificació automàtica no sabem l'abast exacte de la malaltia, quant a prevalença", es lamenta Ferrer.
Implicacions econòmiques de la silicosi
A més dels perjudicis per a la salut, la malaltia pot tenir conseqüències nefastes per als tallers on treballen els operaris afectats.
"Si al treballador se li dona una 'llarga malaltia' en cas de silicosis, que és molt habitual, la Seguretat Social aplica al taller una figura que es diu 'recàrrec de prestacions'. Això pot suposar una despesa d'entre 100.000 i 200.000 euros", explica Santi Torres, president de l'Associació Catalana de Marbristes.
"O sigui, que una part de la despesa que la Seguretat Social paga a l'empleat malalt l'ha d'assumir el taller, exclusivament. Quan hi ha un cas de silicosi en un taller, només hi ha un responsable, i això és molt injust", afegeix Torres.
La majoria d'aquests establiments són negocis familiars i haver d'afrontar un pagament d'aquestes dimensions els suposa la ruïna.
Susanna Ruiz
Periodista. Animals i llibres.
