Maria de la Pau Janer: "No pensava que podria aprendre tantes coses de la meva filla"
Després de 7 anys de silenci literari, l'escriptora mallorquina ha publicat 'Tots els noms d'Helena'
Llapis de memòria. Maria de la Pau Janer (10/11/2022)
01:00:00
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/ser_cat_llapisdememoria_20221110_150000_160000/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
A casa de la Maria de la Pau Janer la cultura sempre ha estat molt present, es va estrenar publicant la seva primera novel·la amb només 19 anys i quedant finalista al premi Ciutat de Palma. A més, l'escriptora mallorquina també ha participat en diversos programes culturals a la televisió. Escriu novel·les tant en català com en castellà, és membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i va guanyar el premi Planeta el 2005 amb Pasiones romanas.
Amb 11 anys va escriure el seu primer conte. "Veia a mon pare que escrivia i que s'ho passava molt bé, i quan vaig escriure el conte estava superorgullosa d'ell", recorda al Llapis de memòria. El seu pare ho va ratllar tot menys una frase quan el va corregir: "Més enllà de l'acudit li agreixo molt el mestratge". Recorda una infància molt feliç escrivint històries de teatre i representant-les amb els seus germans i veïns.
Després de 7 anys de silenci literari, Maria de la pau Janer ha publicat Tots els noms d'Helena: Una revisió de la Ilíada d'Homer. "Vaig passar una època d'investigar", justifica, "m'esforço perquè la lectura sigui fluida, però això requereix molt esforç i temps". A més, explica que en el moment en què es va quedar vídua va parar d'escriure, "em vaig quedar totalment col·lapsada". El seu marit va morir al cap de poc temps de casar-se. "Per crear necessites certa concentració, i jo no la tenia".
"Quan fas una novel·la hi aboqués molt de tu, després la gent no cal que ho sàpiga", reflexiona. Per escriure necessita aïllar-se i estar sola, i encara que la seva filla de 15 anys li absorbeix gran part de la seva vida, explica que és el millor que li ha passat a la vida. Li agrada llegir i escriure, gràcies a ella va recuperar la il·lusió de fer moltes coses, "no pensava que podria aprendre tantes coses de la meva filla".