'Cartes d'amor': "No hi manera que es trobin!"

Barcelona

Us imagineu una relació d'amor a distància sostinguda tan sols per les cartes que s'escriuen una parella al llarg de 50 anys?. Això és el que li passa a la Melissa (Lloll Bertran) i a l'Andy (Àlex Casanovas), els protagonistes de l'obra 'Cartes d'Amor' d'A.R. Gurney. És un clàssic contemporani que, des de la seva estrena l'any 1988, no ha parat de representar-se arreu del món. La primera vegada que es va veure als escenaris catalans va ser l'any 1993 al Teatre Borràs amb Pep Munné Sílvia Munt, i aquell mateix any la Lloll apareixia al famós concurs de TVE 'Un, dos, tres" fent un homenatge a Marlene Dietrich (moment que hem recordat amb l'actriu al 'Tot és comèdia').

I amb l'adaptador i codirector de 'Cartes d'Amor', Marc Rosich, hem descobert de les claus de l'èxit d'un text que segueix connectant amb el públic en l'era del whatsapp. Fins al punt que els espectadors s'emocionen fent comentaris en veu alta a la sala: "no hi ha manera que es trobin!", deia una espectadora davant la impossibilitat que els protagonistes s'ajuntin i formin una família. Rosich ha espurgat la peça original aportant una visió menys heteropatricarcal i regalant al personatge de Melissa -que no té monòleg final- la interpretació de l'emotiva 'Send in the clowns' del musical 'A little night music' de Stephen Sondheim.