20 anys de l'enfonsament del Prestige: "Quan la gent arribava allà es posava a plorar"
Josep Figueras va ser el primer voluntari a arribar a Muxia i recorda com va ser per a ell ser voluntari durant sis mesos
REPORTATGE. Voluntaris catalans que van anar a Galicia a netejar 'chapapote' recorden la tragèdia del Prestige
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
El 13 de novembre de 2002 el petrolier Prestige navegava a 28 milles de la costa de Finisterre carregat amb 77.000 tones de fueloil dens, sota un temporal amb forts vents, quan un cop de mar va provocar l’obertura d’una bretxa de 15 m al costat d’estribord del buc. Els dies posteriors, l’esquerda es va fer més gran a causa del temporal, i va provocar l’abocament del fuel al mar i la seva arribada a la costa, en el desastre ecològic més gran succeït a Espanya.
No hi ha un cens oficial de voluntaris que l'accident va mobilitzar aquell dia. L'estimació oficial més mínima parla de 65.000 voluntaris que van estar dies o setmanes netejant el 'chapapote'. Altres càlculs parlen de fins a 200.000 persones i de 327.000 accions de voluntariat al voltant de les costes. A Vigo, va arribar a haver-hi 11.000 persones en llista d'espera per col·laborar en les tasques de neteja. Les autoritats demanaven que la gent no anés espontàniament, al·legant necessitats organitzatives.
Voluntaris a Muxia / PIERRE-PHILIPPE MARCOU
Voluntaris a Muxia / PIERRE-PHILIPPE MARCOU
En Josep Figueras és considerat el primer voluntari: va ser el primer a arribar a Muxia, la zona 0 de la catàstrofe. La notícia de l'accident el va agafar acabant el camí de Santiago i va decidir fer un canvi de rumb. Va passar sis mesos a la zona i es va convertir en la veu dels voluntaris. "Era tan impactant que no et podies quedar de braços plegats", recorda a l'Aquí Catalunya, "quan la gent arribava allà es posava a plorar". "Vaig estar nou dies traient petroli, em vaig començar a trobar molt malament, amb fatiga i mal de cap", explica.
Es va generar un moviment de voluntariat sense precedents a l'Estat: La Marea Blanca de voluntaris que van netejar part del litoral és molt recordada, així com la plataforma ciutadana 'Nunca Máis', de rebuig a la gestió de la catàstrofe i que va defensar declarar Galícia zona catastròfica i aconseguir recursos per a la neteja de la costa afectada i la regeneració ecològica. "Quan vaig anar a la manifestació em vaig adonar que el poble estava mobilitzat, nosaltres no ens entràvem de res", apunta Figueras.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
ENTREVISTA. "Els voluntaris del Prestige portaven alegria"
L'ajuda de les universitats
Les universitats catalanes es van organitzar per ajudar als estudiants que volien anar de voluntaris a arribar fins a Galícia, pactant amb universitats d'allà on allotjar-los i on anar a netejar. El 5 de desembre va sortir el primer autobús de la Universitat de Barcelona. El 16 de desembre el primer de la Universitat Autònoma de Barcelona, que van estar mesos enviant estudiants cada deu dies. Els voluntaris feien estades de 3 o 4 dies i tornaven.
Ha passat el temps, vint anys, però hi ha esquitxades que el mar encara no ha rentat i unes compensacions econòmiques que continuen sense ser resoltes / Cabalar
Ha passat el temps, vint anys, però hi ha esquitxades que el mar encara no ha rentat i unes compensacions econòmiques que continuen sense ser resoltes / Cabalar
Figueras recorda que gràcies als primers estudiants que van arribar de les universitats, es van adonar de les conseqüències perjudicials per a la salut de la tasca de la recollida del 'chapapote'.
En Dídac Jordà va desplaçar-se a la zona quan ja havia passat més de mig any de la catàstrofe. Hi va anar a fer una feina de "xinus": treure les boletes de 'chapapote' que havien quedat a la sorra. En aquell moment, estudiava Ciències Ambientals a la UAB. "Quan vam arribar ja estava tot molt ben organitzat, sembla que tot estava solucionat ja". "Per mi l'enfonsament del Prestige va suposar una gran politització, també em vaig adonar que és molt fàcil contaminar, però no arreglar-ho", acaba en Jordà.
