Antoni Ros Marbà, 70 anys de trajectòria i milions d'anècdotes
El compositor i director d'orquestra ha visitat el 'Llapis de memòria'
Llapis de memòria. Antoni Ros Marbà (16/11/2022)
01:00:00
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/ser_cat_llapisdememoria_20221116_150000_160000/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Antoni Ros Marbà és un compositor molt exigent que sempre ha cercat la perfecció amb les seves composicions. Ho ha fet pràcticament tot en el món de la música; opera, sardanes, música de cambra, música per a infants, etc. Fins i tot, ha arranjat l'himne dels segadors. Va estudiar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i es va formar a la direcció d'orquestra amb Eduard Toldrà, Sergiu Celibidache i Jean Martinon. Ha estat director a, entre d'altres, l'Orquestra Simfónica de RTVE, l'Orquestra Nacional d'Espanya o l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Ara, amb 85 anys, compon i dirigeix.
Gràcies a la seva feina ha viatjat arreu del món, fet que li ha permès viure infinitat d'experiències i explicar anècdotes molt diferents. Durant la seva estada al Festival Casals de Puerto Rico, es va espatllar l'aire condicionat i tots els músics es van haver de treure l'americana. Per contra, Ros Marbà es va quedar amb el vestit posat i xop de suor: no se'l volia treure, "era el director". A Granada, un altre exemple, durant l'execució de l'obra es va morir un senyor del públic d'un infart. Ell ni se'n va adonar: "Quan dirigeixes no t'assabentes de res". En aquesta mateixa línia, tampoc es va assabentar quan durant un dels seus concerts hi va haver un terratrèmol: "Em van felicitar perquè amb la meva sang freda vaig aconseguir que el públic no s'aixequés, però és que no me'n vaig adonar".
Des de petit que somiava i jugava a dirigir com ho va acabar fent anys després. La seva llarga trajectòria li ha permès guanyar diversos reconeixements: El 1966 va rebre el Premi Internacional del Disc "Arthur Honegger" per l'enregistrament de Les set paraules de Crist a la Creu, li van concedir el Premio Nacional de Música del Ministeri de Cultura, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i, a més, la sarsuela La Dolores de Tomás Bretón dirigida per Ros Marbà va obtenir un Grammy Latino al millor àlbum clàssic el 2000. El compositor dona les gràcies al que per a ell ha sigut el seu gran mestre, el "músic extraordinari" Eduard Toldrà.