Antoni Ros Marbà, 70 anys de trajectòria i milions d'anècdotes

Antoni Ros Marbà és un compositor molt exigent que sempre ha cercat la perfecció amb les seves composicions. Ho ha fet pràcticament tot en el món de la música; opera, sardanes, música de cambra, música per a infants, etc. Fins i tot, ha arranjat l'himne dels segadors. Va estudiar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i es va formar a la direcció d'orquestra amb Eduard Toldrà, Sergiu Celibidache i Jean Martinon. Ha estat director a, entre d'altres, l'Orquestra Simfónica de RTVE, l'Orquestra Nacional d'Espanya o l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Ara, amb 85 anys, compon i dirigeix.

Gràcies a la seva feina ha viatjat arreu del món, fet que li ha permès viure infinitat d'experiències i explicar anècdotes molt diferents. Durant la seva estada al Festival Casals de Puerto Rico, es va espatllar l'aire condicionat i tots els músics es van haver de treure l'americana. Per contra, Ros Marbà es va quedar amb el vestit posat i xop de suor: no se'l volia treure, "era el director". A Granada, un altre exemple, durant l'execució de l'obra es va morir un senyor del públic d'un infart. Ell ni se'n va adonar: "Quan dirigeixes no t'assabentes de res". En aquesta mateixa línia, tampoc es va assabentar quan durant un dels seus concerts hi va haver un terratrèmol: "Em van felicitar perquè amb la meva sang freda vaig aconseguir que el públic no s'aixequés, però és que no me'n vaig adonar".

Des de petit que somiava i jugava a dirigir com ho va acabar fent anys després. La seva llarga trajectòria li ha permès guanyar diversos reconeixements: El 1966 va rebre el Premi Internacional del Disc "Arthur Honegger" per l'enregistrament de Les set paraules de Crist a la Creu, li van concedir el Premio Nacional de Música del Ministeri de Cultura, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i, a més, la sarsuela La Dolores de Tomás Bretón dirigida per Ros Marbà va obtenir un Grammy Latino al millor àlbum clàssic el 2000. El compositor dona les gràcies al que per a ell ha sigut el seu gran mestre, el "músic extraordinari" Eduard Toldrà.