Bizums de 10 cèntims: una nova forma d'assetjament masclista

Barcelona

"Quan vaig arribar a aquest jutjat, pensava que la violència de gènere era una cosa de la generació dels nostres pares, i lamentablement no és així. Cada vegada em sorpren més les parelles de 18 anys que hi arriben". Ho diu el magistrat Carlos Pascual Alfaro, titular del jutjat 1 de violència contra la dona de Barcelona, que alerta que l'ús del mòbil agreuja el control i l'assetjament a les dones. "L'últim que hem vist és el control per bizum. Quan la víctima els ha bloquejat a tot arreu, els envien bizums [transferències] de 10 cèntims per enviar-los missatges", relata en una entrevista a l'espai "Manual d'Instrucció" al Balcó de SER CATALUNYA.

Ampliar

Aquest magistrat, que porta 15 anys investigant casos de violència de gènere, no té inconvenients en admetre que als jutjats cal molta formació: "No estem preparats per atendre a les víctimes, ningú ens n'ha ensenyat". Quan va arribar al jutjat no s'exigia cap curs, ara sí. Tot i així reconeix que hi ha revictimització al jutjat. "El problema és que els cursos són bàsicament jurídics i ens cal coneixements de gènere, de psicologia. Ens ajudaria a entendre el comportament d'ells però també el d'elles: que es facin enrere, que tornin a viure amb l'acusat, que el perdonin, que no vulguin denunciar; comportaments que et poden sorprendre si no tens una concepció sobre què és la violència de gènere", raona Alfaro. "Si no l'entens, faràs malament la teva feina, aplicaràs malament el dret", conclou.

La llei "del sí és sí", en debat aquests últims dies per la rebaixa de penes a alguns condemnats, també planteja que els jutjats de violència de gènere assumeixin la competència per investigar també tots els delictes de natularesa sexual contra les dones i no només aquells en l'àmbit de la parella. Pascual Alfaro hi està d'acord: "Crec que el natural seria que ens encarreguessim d'aquests delictes però ens caldrien més mitjans. S'hauria d'eliminar algun jutjat d'instrucció i afegir-ne de violència".

El mòbil: "una eina terrible de control" que facilita la investigació

Carlos Pascual Alfaro es posa les mans al cap amb l'edat d'alguns dels homes als que investiga per maltractar les seves parelles: "N'hi ha que tenen 18 o 19 anys; amb víctimes de 18, 17 o 16 anys; joves que van néixer amb la llei aprovada". "No deixa de sorprendre'm el grau de violència tant elevat que suporten: és habitual que els deixin veure el mòbil, que es vesteixin com ells els diuen, que si surten de nit, els enviin fotos perquè ells sàpiguen on són. Que tot això ho aguantin i ho vegin normal noies o menors d'edad és un fracàs de la societat", conclou.

El progrés tecnològic ha afegit eines de control. La pitjor: el mòbil. "És terrible, una forma de control excessiva. Sobretot els joves demanen a les seves parelles que els enviin la ubicació d'on són, els revisen els missatges, les hores a les que s'han connectat; s'ha convertit en un instrument de control molt perillós", lamenta Alfaro. La part bona: els missatges, les trucades, les transferències per bizum o les intereccions a través d'altres xarxes deixen rastre i això facilita molt la investigació, tot i que satura el jutjat. "Abans l'stalking era estar a la porta de casa seva esperant-la, era més complicat, ara l'agressor pot estar treballant i enviant-li missatges a la víctima i això les afecta molt".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Els judicis ràpids de 15 dies, amb un any de retràs

Al jutjat també arriben casos esperançadors, de dones que freguen els 70 o 80 anys i que porten 40 anys aguantant violència. "Des del dia que es va casar", explica el magistrat que admet que "els casos més greus, els de dones sotmeses a una violència estructural, no arriben al jutjat". Segons ell, aquest és un dels grans fracassos del sistema.

Segons recorda aquest jutge especialitzat, el 50% dels casos s'arxiven i "un grandissim percentatge és perquè ella no declara". Si l'agressió ha passat en l'àmbit domèstic i no hi ha testimonis, sense la declaració de la víctima, la investigació difícilment pot tirar endavant. "És frustrant".

Un dels problemes estructurals de la justícia que agreugen aquesta situació és el retràs, per acumulació de causes, que fa que els judicis ràpids, que s'haurien de celebrar en 15 dies, ara mateix triguin un any a arribar a judici. "És una aberració", critica Alfaro, que rebla: "Un any no és raonable, perquè en un any han pogut passar moltes coses, entre elles, que la víctima faci marxa enrere o que torni amb ell".