El missatge d'Antoni Bassas a Leo Messi: "Ah, amigo de la noche..."

Barcelona

Com a punt de partida, en Bassas s'ha agafat a l'entrevista que Jorge Valdano (va ser jugador per argentina i que va ser campió del món, a diferència de Messi) li va fer a Lionel Messi a Movistar.

Messi parlava de no haver gaudit més, d'estar massa centrat en el dia a dia i no adonar-se del que estava visquent. Antoni Bassas destaca que arriba a dir que se'n penedeix: "En el fons el que diu Messi és una variant de la frase aquella que diu «ho vam fer perquè no sabíem que era impossible», que alguns l'atribueixen a Mark Twain, altres a Jean Cocteau".

Bassas continua: "Aquell Barça va portar l'excel·lència futbolística al nivell més alt, era un joc estètic i pràctic al mateix temps i escombraven rivals cada setmana. Ell ho viva cada dia i ara li sap greu no haver-ne gaudit més, però afegeix que amb la carrera que ha tingut s'ha adonat que allò va ser únic". I aquí l'Antoni Bassas s'ha dirigit directament al crack argentí:

"Ah, amigo Leo Messi, amigo de la noche, benvingut al club! T'has fet gran, has madurat. Fer-se gran és acumular punts de comparació entre el present i el passat i aleshores a mesura que et fas grans t'adones que hi ha coses que van ser molt millors que ara. Ha passat per etapes de por, de dubtes i t'adones de la felicitat d'aquella joventut, amb 20 anys o poc més, quan hi havia absència de por"

Ara a Messi, se li comença a acabar carrera, diu Bassas, i fins i tot pot ser que hagi llegit Montaigne, que diu que ens ensenyen a viure quan la vida ja ha passat: "És així i no passa res, però és la realitat".

Una coca-cola davant del vestidor

L'Antoni Bassas ha explicat una anècdota per exemplificar que Messi i Guardiola no van tenir una relació perfecta: "Messi tenia una dieta horrible i li van dir que havia de menjar bé i no beure coca-cola. Un dia, Messi, davant de tot l'equip, es va obrir una llauna de coca-cola davant de Pep Guardiola i tots els seus companys, al vestidor". Un jove, recorda l'Antoni, és normal que desafiï l'autoritat, però amb el temps, tot això també es veu diferent.

"Messi té un autèntic atac de nostàlgia", avisa, "la felicitat se'ns apareix quan no la tenim, igual que la salut, són sensacions que experimentem de forma retroactiva, ni tenint-ho tot som feliços". Però Antoni Bassas, ha saltat de Leo Messi a Roberta Flack, cantant que ja té 85 anys i que per culpa de l'ELA està perdent la veu. Ha volgut parlar de la cançó 'Killing Me Softly With His Song', un tema que sembla fet pels enamorats però que té uns quants secrets.

Una vegada, una cantant de 19 anys a Los Angeles va firmar un contracte amb uns músics i uns lletristes que li havien de compondre cançons perquè ella les cantés. Un dia, aquesta cantant va anar a conèixer Don McLean, l'autor de la cançó American Pie. Li va sentir cantar un tema que es diu Empty Chairs:

"Aquesta cançó", diu l'Antoni, "a vegades la posen als enterraments als Estats Units, parla d'un amor que no se sap com va ser i relata com la llum de la lluna banya els contorns de la cara d'algú i d'uns cabells castanys que reposen sobre un coixí". Quan la jove cantant va sentir aquest tema va prendre notes en un tovalló de paper i va trucar un dels seus lletristes. Li va explicar que el tema li havia posat els pèls de punta i el lletrista li va respondre que tenia apunts d'una cançó que es deia "Em mata suaument amb el seu blues", i aleshores van compondre tots dos "em mata suaument amb la seva cançó", o sigui 'Killing Me Softly With His Song'. La van gravar sense pena ni glòria.

Fins que un dia, Roberta Flack (la cantant que ara perd la veu per l'ELA), sent aquesta cançó en el fil musical d'un avió. Queda fascinada i truca a la discogràfica perquè li diguin quina cançó és i demana d'enregistrar-la. En va sortir aquest tema famosíssim.

Aquest és l'homenatge que li ha fet Antoni Bassas a Roberta Flack, després de començar parlant de la nostàlgia de Leo Messi.