"Vindran més sequeres i seran llargues"

Barcelona

"Les sequeres i les pluges brusques són part de l'escenari habitual de la mediterrània, el problema és que amb el canvi climàtic aquests fenòmens extrems s'agreugen". És l'avís de Pedro Arrojo, doctor en física i relator especial sobre els drets humans a l'aigua potable i el sanajament. Així ha començat la conversa que hem tingut amb ell al programa 'El Balcó' de SER Catalunya.

Sobre l'actual cicle de sequera pel que la Generalitat decretarà mesures de restricció, assegura que "venen més sequeres i més llargues". I que aquestes etapes s'han de preveure precisament en l'època d'abundància d'aigua, no quan arriba la sequera. Ara, a diferència del que va passar el 2008, hi

Llobregat contaminat

"L'aigua no està mal ni ben repartida, està com està, el problema és que nosaltres no la gestionem res perquè som cobdiciosos". L'aigua és limitada i el que s'ha de fer, segons Arrojo, és recuperar el bon estat dels ecosistemes que ja gestionen de forma natural el curs de l'aigua: els aqüífers i els aiguamolls, que són les zones més resilients.

Arrojo denuncia els centenars de milers de pous il·legals o la contaminació amb purins de molts aqüífers de Catalunya. El que s'ha de fer, creu, és recuperar-ne la salut perquè siguin peces claus. "Les dessalinitzadores", diu, "són importants però s'han d'amortitzar cada any i no es pot tenir una dessalinitzadora aturada per optar per un transvassament més barat, com el del Ter, hi ha moltes coses a millorar". A més es pregunta: "És raonable, contaminar el Llobregat i que Barcelona perdi aquest cabal d'aigua bona que vindria en temps de sequera i sense sequera? És raonable que s'explotin mines de sal amb dipòsits que contaminen la sal?"

Pots recuperar l'entrevista sencera a l'àudio de la part superior de la notícia.

Afectacions

L'alerta per sequera a les províncies de Barcelona i Girona. 515 municipis i 6,7 milions de persones estaran dins d'aquesta alerta, que té restriccions que no afecten l'aigua de boca, i que exclou 11 pobles que s'abasteixen amb l'aqüífer del Ter. L'Agència Catalana de l'Aigua ja admetia fa setmanes que era qüestió de temps, i finalment ha arribat el moment: aquesta setmana es decretarà l'alerta per sequera a Barcelona i l'Àrea Metropolitana. Les reserves als embassaments cada cop són més escasses, ara mateix estan al 33%, i les restriccions que ja hi ha a 300 municipis catalans (alguns tenen limitacions en l'ús de l'aigua des del juliol) arriben també a la capital catalana.

La decisió de decretar l'alerta s'ha pres perqè a les conques hidrogràfiques del Ter-Llobregat i Darnius-Boadellam, que abasteixen gariebé totes les comarques de Barcelona i Girona, es pren perquè les reserves han baixat dels 210 hectòmetres (ara estan a 208). De fet, només 11 municipis gironins se salvaran d'entrar en aquesta alerta, són aquells que s'abasteixen amb aigua de l'aqüífer del Ter: Palau Sator, Parlavà, Rupià, Sant Jordi Desvalls, Serra de Garó, Torroella de Montgrí, Vall-Llòbrega, Verges, Ullà, Ullastret i Ultramort.

És important recordar que l'aigua de boca, la que ens surt de l'aixeta de casa, no estarà limitada. Les restriccions en aquest nivell d'alerta per sequera són per usos agrícoles (25%), ramaders (10%) i industrials (15%), també recreatius (30%). Parlem de piscines, fonts ornamentals o camps de golf, on també hi haurà limitacions. En definitiva, es limita l'ús d'aigua a un màxim de 250 litres per habitant i dia, molt per sota del consum mitjà a Catalunya.

En aquest context, les dessalinitzadores continuen operant al màxim de la seva capacitat per intentar que les reserves als embassaments no caiguin en picat. Actualment, Sau (18%), la Baells (29%). El que està pitjor és el de Siurana (8%).

Els mesos de setembre, octubre i novembre, que solen ser els més abundants en pluges, no estan portant les precipitacions necessàries per revertir aquesta situació. Fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua admeten que no és bona senyal que hi hagi hagut poca pluja aquests mesos, però confien en que en algun moment arribin els xàfecs als capçals dels rius per tal que les reserves augmentin.