L'aposta del govern per garantir aigua si es cronifiquen les sequeres: doblar la dessalinització i la regeneració
El pla d'abastiment d'aigua pels pròxims anys inclou una nova dessalinitzadora a Cunit-Cubelles i l'ampliació de la de Blanes

REPORTATGE. Quins plans té el govern per fer front a la sequera?
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Amb unes sequeres que cada cop seran més freqüents, l'aposta del govern a curt termini és doblar la capacitat de les dessalinitzadores també multiplicar per dos l'aigua regenerada en els pròxims 6 anys. Aquestes dues accions han de permetre que els embassaments baixin més lentament les seves reserves de les conques internes, que actualment estan al 33%, però no serveixen per a la sequera que patim avui dia perquè comporten una inversió important i també la creació de noves infraestructures.
El govern vol ampliar la dessalinitzadora de Blanes perquè generi 60 hectòmetres d'aigua anuals (ara en genera 20), i construir-ne una de nova entre Cunit i Cubelles, que tregui 20 hectòmetres anuals d'aigua potable. Aquesta infraestructura encara està per fer, però el pressupost estaria prop dels 200 milions d'euros.
La dessalinització permet que els embassaments baixin més lentament, però tenen un cost energètic molt elevat i creen un residu: la salmorra. És un banc de sal ultraconcentrada que acaba de nou al mar i que pot ser perjudicial per a alguns ecosistemes. Des de l'Agència Catalana de l'Aigua recorden que el funcionament a ple rendiment de les dessalinitzadores és un fet inusual, que els anys de bonança estan, com a molt, al 10% de la seva capacitat, amb la reducció de cost energètic i de residus que això comporta.
Si els pronòstics del govern es complissin, es podria passar a generar 160 hectòmetres anuals d'aigua potable traient aigua del mar, l'equivalent al Pantà de Sau a la seva màxima capacitat.
L'altra gran aposta és l'aigua regenerada: aigua de les depuradores que passa per un segon tractament i que pot acabar sent aigua potable, útil també per usos agrícoles, industrials o ramaders. L'objectiu del govern és doblar els 25 hectòmetres que actualment es regeneren per arribar a 50.

L'alerta per sequera a les províncies s'estén a Barcelona i Girona
L'Agència Catalana de l'Aigua ja admetia fa setmanes que era qüestió de temps, i finalment ha arribat el moment: aquesta setmana es decretarà l'alerta per sequera a Barcelona i l'Àrea Metropolitana. Les reserves als embassaments cada cop són més escasses, ara mateix estan al 33%, i les restriccions que ja hi ha a 300 municipis catalans (alguns tenen limitacions en l'ús de l'aigua des del juliol) arriben també a la capital catalana.
La decisió de decretar l'alerta s'ha pres perqè a les conques hidrogràfiques del Ter-Llobregat i Darnius-Boadellam, que abasteixen gariebé totes les comarques de Barcelona i Girona, es pren perquè les reserves han baixat dels 210 hectòmetres (ara estan a 208). De fet, només 11 municipis gironins se salvaran d'entrar en aquesta alerta, són aquells que s'abasteixen amb aigua de l'aqüífer del Ter: Palau Sator, Parlavà, Rupià, Sant Jordi Desvalls, Serra de Garó, Torroella de Montgrí, Vall-Llòbrega, Verges, Ullà, Ullastret i Ultramort.
Els mesos de setembre, octubre i novembre, que solen ser els més abundants en pluges, no estan portant les precipitacions necessàries per revertir aquesta situació. Fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua admeten que no és bona senyal que hi hagi hagut poca pluja aquests mesos, però confien en que en algun moment arribin els xàfecs als capçals dels rius per tal que les reserves augmentin.

Oriol Soler Pablo
Redactor de informativos en Ràdio Barcelona, especializado exclusión social, vivienda y medio ambiente....




