Roser Capdevila: "Que bé me n'aniria tenir l'escombra de la Bruixa Avorrida!"

Barcelona

Avui hem tingut el luxe de connectar les cançons de la ninotaire Roser Capdevila, l'autora catalana més traduïda del món, i la creadora de Les Tres Bessones; un fenomen infantil que, entre els contes i els dibuixos animats, ha arribat a més de cent cinquanta països i ha fet feliç a milions d'infants d'arreu del món.

No obstant això, abans d'entrar en matèria, hem volgut tenir un record pel Pablo Milanés, que ens ha deixat aquesta passada nit, recordant les paraules d'admiració que Salvador Escribà, líder de la Salseta del Poble Sec, va dedicar al músic cubà.

Gràcies a la vida de Chavela Vargas és la primera cançó que hem trobat al Llapis de memòria de la Roser Capdevila; un tema que per ella és un lema de vida, i que cada vegada que la sent, recorda que "tot i que les he passat molt magres, estic molt agraïda a la vida... les tristeses t'ensenyen a viure".

Tot seguit, ha sonat Rosó, llum de la meva vida cantada per Marina Rossell; amb Rosó hem tornat a la infància de la Roser, als anys quaranta, quan aquesta cançó -cantada per Emili Vendrell- era de les poques que sonaven en català. "La meva àvia Carme em deia Rosó, i jo m'enfadava molt, no m'agradava gens... a més, la cançó em semblava molt cursi, però després, quan la va cantar la Marina, em va encantar". Mentre sonava Rosó, hem descobert que el personatge de La Bruixa Avorrida -antagonista de Les Tres Bessones- està basat amb Doña Pilar: una monja del barri d'Horta que li va fer la vida impossible quan era petita.

Més tard, amb Only You de Louis Armstrong hem viatjat fins a Suïssa, on la Roser, amb només disset anys, va anar a viure-hi un temps i a cuidar de tres nenes; "allà aprendre a pensar amb el meu propi cap... i també vaig aprendre francès, que m'ha servit moltíssim a la vida".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Com no podia ser d'una altra manera, també ha sonat la cançó introductòria dels dibuixos animats de Les Tres Bessones; uns dibuixos basats en fets reals, ja que la Roser, l'any 1969, va donar a llum tres nenes trigèmines -l'Anna, la Teresa i l'Elena-, que anys després la van inspirar a crear aquesta exitosa història; "estic una mica farta d'aquesta cançoneta, però les tres bessones, les meves filles, és el més gros que m'ha passat".

Encara hem tingut temps d'escoltar tres clàssics que mai passaran de moda: Tombe la neige d'Adamo, la cançó amb què la Roser va conèixer al Joan, el seu marit; "és curiós, perquè el vaig conèixer a la platja de Calella, a quaranta graus, i vaig agafar la guitarra i li vaig cantar aquesta cançó que parla de la neu". Ne me quitte pas de Jacques Brell; "és la cançó més impressionant que he escoltat mai", i hem rematat el meravellós Llapis de memòria de la Roser Capdevila amb les Variacions Goldberg de Bach; "una cançó feta per l'insomni, que a mi, que pateixo insomni, em va molt bé escoltar-la".