Serret refreda l'expansió de delegacions a l'estranger

Barcelona

El canvi a la conselleria d'Acció Exterior arran de la sortida de Junts per Catalunya del Govern ha suposat un nou enfocament en la política exterior de la Generalitat, especialment pel que fa a l'obertura de noves delegacions a l'estranger. La consellera Meritxell Serret ha decidit frenar el ritme de la política expansiva que havia iniciat la seva antecessora Victòria Alsina per focalitzar-se en consolidar la xarxa ja existent. Ara com ara, set de les 20 delegacions creades pel Govern encara no estan plenament operatives, entre elles les 6 que van anunciar els anteriors responsables del departament ara fa més de mig any. El nou equip liderat per Serret prioritzarà acabar aquesta feina pendent abans d'anunciar noves obertures, tot i que fonts de la conselleria no descarten que pugui incorporar-se alguna nova delegació durant l'any 2023, i per això preveuen incorporar una reserva econòmica als propers pressupostos per tenir oberta aquesta possibilitat.

El Govern té tres delegacions creades per decret que ni tan sols han arrencat: les previstes a Andorra, el Japó i el Brasil, acordades al Consell Executiu al maig i a l'agost respectivament, i que encara no tenen nomenat cap delegat, si bé ja està activat el concurs públic per escollir-lo. Hi ha 4 delegacions més que tampoc estan funcionant a ple rendiment perquè no tenen encara una oficina assignada on instal·lar-se ni tampoc un equip de treball complet, però que sí que tenen ja un representant: són les delegacions a l'Àfrica Meridional, a Corea del Sud, a l'Argentina i al Senegal. Les dues primeres van ser creades per l'equip de la consellera Alsina el passat mes de maig, però les altres dues tenen els deures pendents des de la passada legislatura. L'objectiu de la consellera Serret és culminar aquestes obertures abans de fer una nova expansió.

El projecte del Departament depèn de consolidar aquestes 20 delegacions, però n'hi ha dues més, previstes al Líban i a Austràlia, que van ser creades per decret la passada legislatura i que han quedat aturades i sense perspectives d'activar-se a curt termini. Això vol dir que el 40% de les delegacions creades oficialment pel Govern des que va aixecar-se el 155 encara no funcionen al 100%.

L'actual equip d'Acció Exterior admet que té una perspectiva diferent de la que tenia Alsina: "menys titulars i més feina", afirmen fonts del departament. L'anterior equip de la consellera Alsina hi veu, però, una voluntat "d'aturar i adormir" la política exterior de la Generalitat. Alsina no havia anunciat encara l'obertura de noves delegacions per al 2023, però fonts apunten que tenia el punt de mira fixat en obrir noves delegacions a l'Índia, a Singapur i a Israel. També s'havien planificat per enguany noves formes de representació, com oficines a Irlanda, Eslovènia i el Quebec, i enviats especials a Edimburg i a Varsòvia, però només van arribar a activar-se els representants d'Eslovènia i Varsòvia.

Israel, delegació frenada abans de començar

El tram final de Victòria Alsina al capdavant d'Acció Exterior va estar marcat per la polèmica per haver menystingut una resolució aprovada pel Parlament que afirmava que Israel sotmetia a un "règim d'apartheid" a la població palestina. "Aquesta resolució està fora de lloc", va dir a la cambra setmanes després que fes un viatge oficial al país, on ja va assegurar davant dels mitjans de comunicació locals que el que va aprovar el Parlament no representava a la societat catalana. L'objectiu del departament era obrir pròximament una delegació de la Generalitat a Israel, però des de la seva arribada a la conselleria, Meritxell Serret ha activat el fre de mà a aquesta iniciativa.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Fonts de l'actual departament asseguren que l'obertura de la delegació d'Israel no estava consolidada, ni s'havia activat formalment ni havia passat per Govern, de manera que no s'ha hagut de fer marxa enrere. A més, consideren que si es vol estar present en aquella regió s'hi podria desenvolupar la congelada delegació del Líban, que és un país fronterer. L'equip d'Alsina, en canvi, en discrepa radicalment perquè considera que els interessos que poden defensar-se a un país i l'altre són molt diferents: creuen que a Israel podrien establir llaços en recerca i investigació, mentre que el Líban és un país "en guerra civil constant". I remarquen que l'obertura d'aquesta delegació no significava prendre partit a favor d'Israel sinó simplement la defensa d'interessos de Catalunya en la regió, i que també hagués cobert el territori de Palestina.

Serret, objectiu polític?

Des que Junts per Catalunya va abandonar el Govern, el partit ha intentat marcar un perfil d'oposició al rumb polític de Pere Aragonès, però també a la gestió de diverses conselleries d'Esquerra, sobre qui han incrementat les crítiques malgrat que la formació havia afirmat que estava satisfeta amb l'evolució de l'executiu en els aspectes sectorials. En les darreres setmanes han sigut còmplices de la reprovació del conseller d'Interior, i han protagonitzat retrets amb els departaments de Presidència, Educació i Acció Climàtica, però amb la consellera d'Acció Exterior han mantingut algunes polèmiques que han estat més sorolloses a les xarxes socials. Fonts republicanes sospiten que darrere d'aquesta major bel·ligerància s'hi amaga una campanya personal contra Serret per ser una de les conselleres de l'1 d'octubre que ha decidit retornar de Bèlgica personant-se al Tribunal Suprem.

L'última topada pública es va fer evident aquesta setmana al Parlament per l'anul·lació d'un acte que s'havia de celebrar a la delegació de Brussel·les i en la que s'havia de tractar les possibles llacunes en la investigació dels atemptats del 17-A a Barcelona i especular sobre les responsabilitats del CNI en la massacre. Un dels ponents havia de ser el diputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas, que durant la sessió de control va acusar Serret de "no dir la veritat" en justificar que l'acte no estava completament organitzat, i li va suggerir que "hauria de demanar una disculpa". Serret va lamentar que els seus antics socis només volguessin fer "polèmica simple i barata", i va etzibar que els actes que han d'organitzar les delegacions han d'intentar "enfortir la reputació i la credibilitat" de la Generalitat al món.

Veus d'ERC creuen que Junts ha posat a Serret en el punt de mira pel seu passat. El partit de Laura Borràs, però, nega la major. En declaracions a Ser Catalunya, el seu portaveu, Josep Rius, assegura que no té cap problema concret amb la consellera i amb el fet que s'entregués al Tribunal Suprem en tornar de Brussel·les, però sí que això té "una certa coincidència amb l'actuació general d'Esquerra en aquesta legislatura en la línia de refredar-ho tot i deixar-ho per més endavant". El partit assegura que les crítiques a Serret són perquè la seva arribada a Acció Exterior comença a donar símptomes que els "amoïnen una mica", perquè està duent a terme una "política reversiva de deixar-ho estar".