Isabel Granell: "La rehabilitació energètica ha vingut per quedar-se"

Girona

L'Observatori de la rehabilitació i renovació urbana de les comarques gironines organitza una jornada sobre les claus per millorar energèticament els edificis amb solucions passives. És una sessió dirigida a professionals del món de la construcció, que forma part d'un cicle de conferències relacionades amb el repte de la "rehabilitació conscient".

A l'Aquí Girona hem aprofitat l'acte per parlar sobre rehabilitació d'edificis i estalvi energètic amb la seva directora, Isabel Granell. Des de l'Observatori defensen una rehabilitació que sigui "conscient". "Volem que en lloc d'anar cap a rehabilitacions cosmètiques, anem cap a rehabilitacions que siguin més profundes i que portin millores a la qualitat de vida de les persones i al medi ambient". Això, per ells, implica millorar el comportament energètic de l'edifici, l'accessibilitat i per implantar millores socials i econòmiques.

La jornada d'avui se centrava en les millores energètiques passives, que són els aïllaments tèrmics i les millores en l'evolvent de l'edifici. Un exemple concret seria canviar els tancaments les finestres de casa nostra, o posar algun tipus de protecció solar a l'edifici. "Són un tipus de mesures que a la gent li costa molt, perquè són bastant costoses" assegura Granell, "de vegades costen de detectar".

Malgrat els preus de la llum actuals, la presidenta de l'Observatori apunta que a la gent no pensa en el llarg termini a l'hora d'aplicar aquestes mesures. "La ciutadania no està conscienciada que si fa una inversió ara -de canviar-se la caldera, posar aïllament tèrmic o millorar estancament-, això li revertirà a la factura elèctrica" apunta "de vegades és reticent a fer-ho, perquè la inversió inicial gran"

A més, Granell també apunta que una de les potes de l'Observatori és intentar difondre el perquè s'ha de fer aquest tipus de millores a escala energètica. "Fa 50 anys gairebé ningú reciclava i ara el percentatge és molt més alt", assegura, "és el que passa amb la rehabilitació energètica. Hem de fer entendre a la gent que és necessari". Per una banda, apunta que per reduir l'impacte de la factura elèctrica; i per altra, per disminuir les emissions que l'edifici pugui produir.

Diu que perquè es comenci a invertir per una rehabilitació més eficient energèticament, la ciutadania ho hauria de reclamar, i des de l'administració pública també s'hi haurien d'invertir diners. Ara, per exemple, es paguen les mateixes taxes tant si es fa d'una forma com de l'altra. També assegura que en aquest àmbit, la normativa imposada per l'administació pública "ha quedat una mica enrere". "Ens queda bastant recorregut" conclou.

"A Girona no és on pitjor estem, és una situació comuna també a altres llocs". Granell diu que fan falta moltes inversions i que tothom es posi d'acord, però assegura, que el que està clar, "és que la rehabilitació eficient energèticament ha vingut per quedar-se". Posa com a exemple el cas de França, on l'any 2030 ja no es podrà llogar o vendre un habitatge si no té una certificació energètica determinada. "S'estan preparant perquè aquest canvi passi. En canvi, aquí, ens hem de posar les piles".