Queralt Lahoz sobre les dones a la música: "Hem guanyat terreny, però hem perdut naturalitat"

Avui al Llapis de Memòria hem connectat les cançons de la Queralt Lahoz, una cantant de Santa Coloma de Gramenet, que, com diu ella, està orgullosa de definir-se com a dona, catalana, xarnega.

Com no podia ser d'una altra manera, la primera cançó que hem escoltat és Vendavales, el seu últim single, un tema gravat en directe, amb la música afro-llatina com a protagonista, que la Queralt ha definit com "una salsa que s'emporta el dolor en un vendaval". Ja entrant en matèria, ha sonat Get Mine, Get Yours de Christina Aguilera; una cançó que, quan era petita –principis dels dos mils-, cantava i ballava a totes hores. "La vaig descobrir mirant l'MTV, i em vaig enamorar d'ella a l'instant".

Tot seguit hem escoltat Get Ur Freak On de Missy Elliot, un altre tema que va descobrir de petita mirant l'MTV. Mentre l'escoltàvem, hem parlat de la infància humil de la Queralt a Santa Coloma de Gramenet, i d'un pilar de la seva vida com va ser la seva àvia, que una vegada més l'ha fet emocionar al recordar-la.

Nuestra Otra Andalucía de Ecos Del Sur ha sigut la següent cançó en sonar, i ens ha servit de pretext per aprofundir en les arrels andaluses de la Queralt, filla d'una família procedent de Guadix (Granada) que es va instal·lar als afores de Barcelona a finals dels anys seixanta; "a casa meva, els diumenges, fèiem el vermut tots junts, amb la ràdio a tot volum... la meva àvia no parava de treure menjar i més menjar, i el meu tiet, que ensinistrava ocells, els deixava volar lliures per casa... allò era tot un espectacle". A continuació, hem escoltat un clàssic com Cry Baby de Janis Joplin, una cançó que li cantava la seva mare quan era petita; "la meva mare escoltava de tot, de Las Grecas a Janis Joplin, passant per Rocío Jurado.

I per acabar el Llapis de Memòria de la Querolt Lahoz, encara hem tingut temps d'escoltar tres cançons molt diferents entre elles, però totes increïbles en el seu estil; El Pequeño Reloj d'Enrique Morente –"m'inspira moltíssim l'Enrique Morente, aquesta cançó, sempre que l'escolto, descobreixo alguna cosa nova"-, Si Te Vas d'Extremoduro -"Robe Iniesta és el millor lletrista de la música espanyola"-, i, finalment, Bulería Del Día d'El Bicho -"El Bicho és la banda de música que més vegades he vist en directe"-.

El programa

El Llapis de Memòria és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel Llapis de Memòria, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".