El preu de caminar pel cel del Pirineu

Barcelona

Les imatges treuen la respiració. Una persona caminant pel cel del Pirineu: mantenint equilibri descalç sobre una cinta de dos dits d'ample i més de 400 metres de llarg, ancorada a banda i banda de la muntanya, a sobre d'un llac glaçat als peus de la Pica d'Estats. És el highline, una disciplina experimentada de l'slackline. Un grup de joves catalans, amb rècords estatals d'aquest esport, van muntar fa uns dies una nova línia [així anomenen aquestes instal·lacions] sobre l'estany de Baborte, a la Vall Ferrera, dins el parc natural de l'Alt Pirineu. Els Agents Rurals els van denunciar per actuar sense autorització i posar en perill la flora i la fauna. En declaracions a SER CATALUNYA, un dels organitzadors d'aquest highline reivindica aquesta disciplina: "Demanar autorització s'acaba convertint a assumir que mai podràs fer aquella instal·lació, per això, vaig decidir tirar endavant".

Ampliar

"L'slackline és una cinta de niló o de polièster (no és un cable) i a sobre s'hi fan equilibris sense utilitzar cap element més enllà del cos", explica un dels joves denunciats pels Agents Rurals, que prefereix mantenir l'anonimat. "El que nosaltres fem és una modalitat més experta que es diu highline. Es fa servir una cinta més estreta, que fa 2 centímetres i mig, el que equival a uns dos dits d'ample. Es munta en alçada. Per això, sempre s'usa arnès de seguretat per lligar-se i a més i tots els ancoratges estan duplicats, de manera que si alguna cosa falla, sempre hi ha una segona corda que aguantaria la instal·lació", descriu.

Tres dies de muntatge

La línia de Baborte feia 420 metres de llarg i estava a 50 metres de l'aigua de l'estany. Muntar-la va durar tres dies. "La part més complicada va ser l'aproximació, perquè per arribar al llac de Baborte s'han de remuntar 700 o 800 metres de desnivell. Només pujar tot el material fins allà dalt van ser dos dies. El tercer, el vam dedicar a la instal·lació en si", relata. Les cintes que pugen en motxilles de grans dimensions, es lliguen a troncs i pedres segures, a banda i banda d'una vall. Després de la instal·lació i dels primers equilibris, una parella d'agents rurals els va fer fora del parc.

"Van venir de molt bon rotllo", assegura. Després de comprovar la instal·lació, "ens van dir que no veien que fos cap problema, que molestéssim a ningú ni a la flora o la fauna, però que per muntar una cosa així cal demanar autorització i, com no la teníem, ells havien de fer una instància explicant què havien vist", afegeix. La sorpresa la van tenir quan a les xarxes socials van veure una publicació del cos amb imatges de l'slackline. La instància va acabar en una denúncia que, segons els Agents Rurals, pot comportar una multa de fins a 3.000 euros.

Versions oposades: risc per flora i fauna o respecte a l'entorn

Els agents acusen els esportistes de posar en risc la flora i la fauna de la zona. Per exemple, amb el frec de les cordes als arbres i les pedres, a més del soroll. Els acusen també de posar en risc la seguretat de les aeronaus, sobretot de rescat, que podrien tenir un accident si s'apropen a la zona i queden atrapats a causa de la instal·lació: una cita llarga, difícil de veure, lligada de banda a banda de la muntanya. Els esportistes discrepen: "Quan anem a un lloc, a banda de deixar-lo net, tal com l'hem trobat, vigilem que no hi hagi nius d'ocells, tenim molt en compte que no estiguem en època de nidificació d'aus i òbviament, també la seguretat pròpia."

Segons els highliners, sempre, també en aquesta ocasió, es posen en contacte amb els bombers que poden sobrevolar la muntanya. "Sempre avisem els bombers, independentment de si tenim permís per fer la instal·lació o no, perquè considerem que més enllà de la qüestió burocràtica o el tràmit legal, el que és més important és que no hi hagi un accident". Com l'slackline no es considera formalment un esport, aconseguir autoritzacions, afegeix, és molt difícil: "tenim problemes i en tenim molts". "Una autorització d'aquestes, sobretot en un lloc on no n'has demanat mai, que és la majoria d'entorns de Catalunya, pot trigar com a mínim un mes. El problema és que fer una instal·lació com aquesta no es pot preveure amb un mes d'antelació, ja que, per exemple, depens del temps i la meteorologia, sobretot a l'Alt Pirineu", lamenta.

Baborte és un dels molts escenaris on aquest jove, amb rècords a l'estat, han muntat línies gairebé invisibles per caminar entre núvols. "Ara fa poc vam fer una línia la Berguedà que tenia 600 metres de llarg. La vam muntar entre el pic d'Estela i la Roca d'Auró, a Rasos de Peguera. Era espectacular", recorda. El seu projecte més ambiciós fins ara els va valdre el rècord de la línia més llarga d'Espanya: un cinta d'un quilòmetre de llarg a la serra de Busa, al Solsonès: "va ser un repte majúscul". Aquest jove assegura que, malgrat la denúncia, seguirà tornant a la muntanya: "anem a buscar el lloc més bonic, més estètic, on fer el que més ens agrada, com tothom".