Lluís Fatjó: "Quan es va apropar la jubliació em va entrar pànic"

Avui al Llapis de Memòria hem connectat les cançons del president del Banc d’Aliments, Lluís Fatjó-Vilas, després que ahir acabés la campanya d’El Gran Recapte d’Aliments de Catalunya d’enguany.

Per començar, hem escoltat El Cant Dels Ocells de Pau Casals, una cançó que al Lluís el transporta als seus estius d’infància a Collsacabra, on gaudia de la natura, de la vida rural, i dels gossos. Tot i que d'ençà que és president del Banc d’Aliments no té tant temps lliure com voldria, el Lluís mai ha deixat de perdre’s per la natura, i admirar els ocells i els insectes. A continuació, ha sonat Cachito de Nat King Cole, una de les altres cançons de la infància del Lluís; “em recorda a quan anava a la Salle Bonanova... una vegada em van fer un permís per poder anar al metge, i vaig fer servir aquell permís durant tot l’any per marxar de classe i anar a voltar per Sarrià sense que ningú em digués res”.

El Vent de Raimon ha sigut la següent cançó en sonar, un tema que el Lluís acostumava a escoltar a la seva època d’estudiant d’econòmiques, quan ja era un ferm activista antifranquista, i ja havia decidit que ell sempre estaria al costat dels més dèbils; “recordo el punt d’inflexió: anava pel carrer amb la meva mare i el meu germà... un pobre home ens va preguntar una direcció, i la meva mare i el meu germà van decidir no aturar-se a xerrar amb ell perquè li faltava categoria... jo, en canvi, vaig estar parlant-hi una bona estona”. Tot seguit, hem escoltat Canto a la Libertad de José Antonio Labordeta, una altra cançó que pel Lluís “és un himne, i reflecteix el meu compromís polític amb la democràcia”. Mentre sonava Labordeta, també ens ha explicat la seva trajectòria professional dins el món de la demoscòpia, on va arribar a tenir 1.200 treballadors a càrrec seu.

Encara hem tingut temps d’escoltar quatre cançons més del Llapis de Memòria del Lluís Fatjó-Vilas; Para Elisa de Beethoven ”amb aquesta cançó despertava a les meves filles”, La Flauta Màgica de Mozart, ”amb la Flauta Màgica vaig aprendre a apreciar l’òpera”-, La Mare cantada per Mariona Escoda –flamant guanyadora del concurs televisiu Eufòria i una de les participants de la campanya d’El Gran Recapte- , i Andaluces De Jaén de Paco Ibañez, ”una cançó preciosa”.

Llapis de Memòria és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15 h a 16 h a Ser Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments.

No cal dir que pel Llapis de Memòria, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l’escriptor francès Victor Hugo: “la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci”.