Una dècada de vespa asiàtica

Girona

El 2012 es van detectar els primers exemplars de vespa velutina -coneguda com a vespa asiàtica- a les comarques de Girona. Deu anys després, hem passat de comptar espècimens i nius gairebé a diari, desbordar creativitat inventant nous sistemes per intentar mantenir-la a ratlla -com les anomenades 'arpes'- o establir protocols d'actuació en cas de descobrir un niu a una situació en què els productors professionals senten que estan pràcticament sols davant d'aquest depredador voraç que, en el cas d'Abellaires Empordanesos -una empresa amb 450 ruscos repartits entre l'Alt i el Baix Empordà- ha disparat el descens de producció que ja experimenten degut al canvi climàtic o a l'acció d'un àcar anomenat varroa.

En Marc Arumí és una de les veus autoritzades d'Abellaires Empordanesos. En una entrevista a l'Aquí Girona explica que si "degut a la varroa o el canvi climàtic podíem tenir pèrdues que rondaven el 20%, ara amb la vespa velutina el descens ha crescut fins al 30 o el 40%, en alguns casos". I el seu efecte es nota especialment en temporades com la que acabem de deixar enrere, on la bonança de temperatures ha permès allargar la vida activa de la vespa velutina i, per tant, el període d'amenaça a les abelles. La producció de tardor -més petita que la d'estiu- "ha desaparegut".

La vespa menja abelles quan deixa enrere l'hivern i busca proteïna i també fa que, degut a la seva capacitat d'intimidació, en comptes de sortir a buscar aliment, les abelles optin per quedar-se al rusc i sobreviure amb el que hi tenen a dins. Segons Arumí, hi ha preparats per alimentar-les a dins però el seu preu també s'ha disparat entre un 50 o un 60% les últimes campanyes perquè porten farina. També s'encareix l'altra estratègia que hi ha per mantenir les abelles lluny de la vespa; transportar-les a muntanya, "a més de mil metres", on sembla que la velutina no arriba amb tanta intensitat.

Tot Catalunya

Els últims dos anys, la vespa asiàtica s'ha expandit de manera ràpida cap al sud, al Penedès o fins i tot a l'Ebre, on es concentra el gruix de producció de mel a Catalunya. "Ara ja podem dir que tenim el problema a tot Catalunya", explica Arumí, que afegeix que això s'està emportant per davant, sobretot, els productors no professionals que tenen uns pocs ruscos.

Arumí creu que l'administració "no s'està prenent gaire seriosament" l'expansió de la vespa. Els apicultors només reben una petita aportació per als paranys que es posen a la primavera per intentar caçar les vespes que donaran origen als nius i així limitar la seva capacitat de reproducció i, segons Arumí, tampoc reben prou suport els Ajuntaments, que son els que tenen la responsabilitat de retirar els nius i gairebé sempre han de recórrer a empreses privades.

Podeu escoltar l'entrevista sencera aquí.