Com es pot mesurar la felicitat dels catalans i catalanes?

El Govern s'ha proposat conèixer el nivell de felicitats dels catalans i catalanes. Per això, realitzarà una enquesta a 4.000 persones de forma aleatòria sobre la percepció de la ciutadania i el seu grau de benestar en diversos àmbits. La Generalitat espera que els resultats els permeti crear una eina per conèixer els factors que fan feliç les persones i que, a més, aquesta la puguin fer servir altres institucions i entitats. La primera mostra sempre abans de l’estiu de l’any que ve. El cost de l’enquesta és de 45.000 euros i el treball de camp s’ha encarregat a l’empresa Netquest.

"Volem que sigui una informació pràctica, per millorar les polítiques públiques", assegura Beth Espinalt, directora general d'Anàlisi i Prospectiva de la Generalitat. Constata que la seva intenció "és conèixer el benestar de les persones i saber quins factors són importants i quins limiten la felicitat".

Ada Ferrer, titular de l'estudi i membre de l'institut d'Anàlisi Econòmic del CSIC, recorda que "no és el mateix guanyar 2.000 euros a Catalunya que a Holanda, o viure en un barri o un altre". Amb això, apunta que és rellevant saber la percepció de la ciutadania per entendre preguntes com si el temps dedicat al desplaçament de casa a la feina afecta el benestar.

La psicòloga Lara Terrades accepta que els factors com les llistes d'espera influeixen en el grau de felicitat, però matisa que el més destacat és saber gestionar les emocions: "el més important per mi és com ens enfrontem al dia a dia".

Com ho mesurarà el Govern?

Els 4.000 enquestats respondran a partir de la setmana que ve diverses preguntes, en un índex que s'ha batejat com a Índex de Benestar de la Persona (IBP). Les preguntes són obertes per obtenir dades de manera espontània:

• Estàs millor o pitjor que fa un any?
• Quines expectatives tens per al futur?
• Ets més feliç amb els amics i els familiars?
• A què li dediques el teu temps lliure?
• Quin és el teu estat de salut?

El projecte consta de tres fases. La primera, que inclou les enquestes a persones aleatòries i majors de 18 anys, representarà les respostes de la població catalana de manera equilibrada. No es descarta complementar-ho amb una mostra presencial que permeti ampliar la representació d’alguns col·lectius concrets. La segona fase farà un seguiment de l'índex de benestar en onades cada "dos o tres mesos" i buscarà la correlació amb accions o polítiques de govern. I la tercera, i darrera etapa, integrarà la mostra amb els altres indicadors que ja té el país, fet que permetrà disposar d’un coneixement complet de l’estat del benestar a Catalunya. La voluntat del Govern és que aquesta informació es pugui comparar amb altres territoris.

I a la resta del món?

El rànquing de referència internacional es basa en l'informe World Happiness Report 2022 i el publica les Nacions Unides. Aquest 2022 el torna a liderar Finlàndia, el país està al capdavant per cinquè any i va seguit de Dinamarca i Islàndia. Espanya ocupa el número 29, darrere de Romania i abans de l'Uruguai. L'Afganistan torna a ser el país més infeliç, darrere de Ruanda, Zimbàbue i el Líban. L'informe el fa l'empresa Gallup a partir d'enquestes a persones de 146 països. S'hi combina la percepció de felicitat que tenen amb dades com el PIB per càpita, l'esperança de vida saludable, el suport social, la corrupció o la llibertat per prendre decisions clau.