Comença el buidatge de l'abocador de Vacamorta, vuit anys després del seu tancament

Cruïlles

Vacamorta, a Cruïlles, al Baix Empordà, ha començat el seu lent retorn a l'estat que tenia abans. Està clausurat des del 2014, però tot just avui ha començat el procés de buidatge, que des de la Generalitat aproximen que durarà quasi dues dècades.

Des d'ara i esperen que no duri més d'un any, es farà el buidatge de les primeres 20.000 tones en una prova pilot. El primer projecte costa 2'5 milions d'euros i la resta del buidatge (més de 3'5 milions de tones acumulades des del 2000 fins al 2014) s'enfila fins als 184 milions i s'allargarà fins als volts de 2040. Ho pagarà la Generalitat mitjançant l'Agència de Residus de Catalunya.

La clausura de l'abocador ha estat una lluita social i política que ha durat més de 20 anys i avui el govern ha apuntat que demanaran responsabilitats als governs anteriors. Ho ha dit la delegada del govern de la generalitat de Girona, Laia Cañigueral, que ha parlat de "dia històric" i ha dit que en paral·lel a la feina de buidatge, s'haurà d'aclarir les responsabilitats.

L'alcalde de Cruïlles, Dani Encinas, que ha donat tot el mèrit a la Plataforma AntiAbocador i ha dit que des de l'ajuntament vetllaran perquè els compromisos es compleixin. En la mateixa línia ha anat el director de l'agència de residus de Catalunya, Isaac Paraire, que, a més, ha volgut recordar que el procés serà llarg i ha demanat disculpes als veïns i veïnes, que continuen patint les conseqüències de l'abocador.

En aquest inici dels treballs també hi havia Ramon Tella, director general de Gestora de Runes, l'empresa encarregada del buidatge, que ha explicat com anirà el procés. Ha dit que el primer que es traurà serà la part de terra que tapa els residus. Els residus, a mesura que es vagin extraient, passaran per unes màquines que separaran tot allò que sigui aprofitable perquè ha dit que la intenció és aprofitar el màxim de residus que hi ha enterrats i que el que no es pugui aprofitar anirà derivat als diferents gestors -que vol dir abocadors i plantes de tractament- que toqui en funció del tipus de residu que sigui. Ha precisat que la intenció és que els residus no facin molts quilòmetres, però que dependrà del que en surti de dins de l'abocador. També ha dit que aquesta prova de 20.000 tones es trauran d'un sol punt, no faran cates als diferents espais de l'abocador.

Una lluita de 22 anys

La primera vegada que es va proposar de fer aquest abocador va ser l’any 1985 i ja llavors hi va haver una forta oposició pública i ecologista. La construcció de l’abocador, però, no s'aprova fins a l’any 1997 i el 2000 es va donar el permís d’obres. L’octubre d’aquell mateix any comença a funcionar. A partir d’aquell moment, les denúncies i les crítiques van ser constants: per abocar-hi residus de fora de la comarca, per abocaments contaminants a l’exterior de l’equipament o per l’aparició de problemes de salut derivats de la instal·lació.

I dos anys després de la seva obertura, el juliol del 2002, el contenciós administratiu anul·la la llicència municipal d’activitat de l’Ajuntament. Ho fa per motius urbanístics i ambientals. I el gener del 2003, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dona raó al jutjat de Girona i ratifica la sentència. Qualifica l’abocador de nociu i insoluble, i ordena el seu tancament. Però es presenta un nou projecte d’instal·lació i la Generalitat li concedeix una nova llicència.

De nou, el 2006 s’ordena una altra vegada el tancament de la instal·lació. La resolució del TSJC diu que està en un terreny no urbanitzable. Però la Generalitat continua sense actuar, dient que no sap qui ha de tancar la instal·lació. Cinc anys després d'aquesta segona sentència, el 2011, la comissió d’urbanisme de Girona legalitza l’abocador, donant llum verda al pla especial redactat per l’empresa.

Però al mateix any 2011, el TSJC torna a declarar il·legal l’abocador. És la tercera sentència en contra d’aquest abocador. El 2013 l’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, en aquells moments ja estava governat per ERC, va convocar una consulta vinculant per decidir el seu posicionament davant l’abocador. Els veïns van votar que es tanqués i la victòria definitiva es va produir el febrer del 2014, quan el Tribunal Suprem, va ratificar la sentència del TSJC, declarant Vacamorta il·legal i ordenant-ne el tancament.

Recuperació de les zones d'aiguamolls

Des del 2014, que la Generalitat no s'ha posat a buidar l'abocador: primer va dir que seria més gran el mal que el remei, també va dir que entenia que només s'havia de treure una part dels residus, però altre cop va haver de ser el TSJC qui sortís a defensa el compliment de la sentència ferma i va donar un termini de dos anys per fer la feina. La Generalitat va al·legar que això era materialment impossible i finalment, s'ha arribat a un acord per establir aquest període d'aproximadament 20 anys per buidar-lo i que cal buidar-lo tot. Avui la Plataforma Anti Abocador, estava a mig camí entre la satisfacció per veure com la seva lluita havia donat fruits, però mantenen algunes reivindicacions. Per exemple, demanen a la Generalitat que treballi per restablir la zona d'aiguamolls tal com estava abans de l'obertura de l'abocador.