Els Mossos preveuen un augment de les estafes durant la campanya de Nadal
L'estafa en auge són els SMS que simulen ser d'empreses de paquetería, però preocupen també les trucades fraudulentes fent-se passar pel banc
REPORTATGE. Els Mossos preveuen un augment de les estafes durant la campanya de Nadal
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
La campanya de Nadal és un dels períodes més importants per l'economia formal, però també per la il·legal. Els Mossos d'Esquadra preveuen un augment de les estafes per internet durant aquestes setmanes, aprofitant que la ciutadania espera més paquets del que és habitual i també fa més compres. L'estafa estrella, que ara mateix està més en auge, és l'smishing: l'enviament d'SMS que simulen ser d'empreses de paquetería o d'una entitat bancària i que demanen clicar a un enllaç. Sospitar és, segons els experts, la millor manera d'evitar caure a la trampa.
Els estafadors es fan passar sovint per empreses de paqueteria com SEUR, DHL, FEDEX o Correus, enviant SMS on indiquen que la víctima té un paquet bloquejat o a punt d'arribar i demanant-li dades personals per recollir-lo o pagar unes suposades taxes. "Si no estàs rebent cap paquet, no cliquis!", recomana Ibarz. "Si ho estàs, el que correspon és fer les comprovacions a la pàgina web oficial, mai a través de l'enllaç que proporcionen els estafadors, perquè l'aparença pot ser idèntica", afegeix.
Vishing: la nova estafa
A banda de l'smishing, darrerament ha aparegut una nova modalitat d'estafa: el vishing, on l'esquer no és un missatge sinó una trucada en la qual els estafadors es fan passar pel banc. "Et truquen i et diuen que s'està realitzant una compra de X euros amb la teva targeta. <<Ets tu? No? Doncs digues-me el número de la teva targeta, la data de caducitat, el codi de seguretat>>. T'ho demanen amb el pretext de comprovar que és la teva targeta, però, en realitat, el que estan fent és copiar-te-la", descriu el mosso.
És el que li va passar a l'Adriana Díaz, a qui els estafadors van aconseguir robar 1.200 euros. "Vaig rebre un SMS que deia que s'havia iniciat sessió a la meva banca online des d'un altre dispostiu desconegut i que em demanava clicar l'enllaç per poder accedir i comprovar-ho", explica. Després de clicar l'enllaç, va comprovar que a l'aplicació del seu compte bancari hi havia associats dos números nous que no eren els seus. "Quan els vaig eliminar, em van trucar i em van dir: Et truquem de l'equip de seguretat del BBVA. Hi ha hagut un intent d'inici de sessió des de Múrcia i s'estan fent uns intents de pagaments", relata Díaz.
"Els vaig dir que no era jo, però em van posar molt nerviosa", recorda. Els estafadors, fent-se passar per operaris del banc, li van oferir cancelar els intents de pagament externs. Per fer-ho, suposadament, havia de dir-los els codis que li estava enviant l'aplicació per missatge. "M'arriben els codis, els els dono. Van fer tres operacions i em van penjar la trucada", explica. De seguida, Díaz va trucar al banc, que li va confirmar que la trucada que havia rebut no era seva. Els estafadors van crear-li una nova targeta vinculada al seu compte amb el que van tenir temps de fer tres pagaments, fins que la víctima va cancel·lar-la. "Si estàs pendent d'una transacció econòmica cal anar a les pàgines oficials: a l'aplicació del banc i gestionar-ho", demana Ibarz.
Estafa mitjançant un SMS
Estafa mitjançant un SMS
Estafes més perfeccionades: en un català perfecte
La llengua i l'ortografia pot ser una peça clau d'aquestes estratègies. "Fa uns anys, les estafes de phishing [a través de correu electrònic] estaven fetes amb un castellà que havia passat per Google Translate", explica Xavier Ibarz. "Hi havia faltes d'ortografia evidents o inconnexions que feien veure que allà hi havia alguna cosa que no rutllava", afegeix. Ara, aquests missatges s'han perfeccionat. "Tenim estafes més el·laborades, escrites fins i tot en català. Alguns textos, contenen accents i dièresis, i tenen un català perfecte", alerta.
Les ganges, sospitoses
Davant les compres online aquestes setmanes, els experts recomanen assegurar-se que la pàgina web on s'està comprant (i on probablement, per tant, s'estan introduint dades bancàries), sigui una web segura. La clau és no deixar-se endur per descomptes desorbitats ni grans ofertes que puguin arribar al correu. "L'estafa més fàcil és crear ganges i generar pressa al comprador", diu Jordi Serra, professor de la Universitat Oberta de Catalunya i expert en ciberseguretat.
"Si et diuen que queda una o dues unitats al 80% de descompte, no és normal i cal desconfiar", afegeix Serra, que assegura que preus amb descomptes d'aquest tipus són gairebé impossibles d'oferir cobrint despeses. "És relativament senzill copiar una pàgina web d'un altre establiment, de manera que la gent pensi que la compra és bona, d'una botiga legítima, però, en realitat, no ho és, és una còpia d'aquella web", alerta Serra. Per això, recomana fixar-se molt en els enllaços que apareixen al navegador.
