Jaume Subirós: "Quan va morir el meu sogre, Josep Pla em va dir 'no toquis res, continua igual'"

Barcelona

El xef del Motel Restaurant és un referent de la cuina catalana, hi va entrar a treballar amb 11 anys i Josep Pla era un més de la família.

Avui al Llapis de Memòria hem connectat les cançons del cuiner i restaurador del mític Motel Empordà, Jaume Subirós.

La primera cançó que hem escoltat és l'Empordà de La Principal De La Bisbal; una sardana molt important a la vida d'en Jaume, que li recorda quan, de petit, anava a la festa major de Vilamalla. A més, també hem recordat els seus inicis al Motel Empordà, on va començar a treballar de grum amb només onze anys, i el seu sou únicament eren les propines que li donaven els clients. Tot seguit, ha sonat Que Feliç Era, Mare de Lluís Llach; una cançó que el transporta a la seva infància, quan anava des del Pont del Príncep -on vivia en el mas familiar- fins a Fortià en bicicleta.

El Ball De La Civada de Joan Manel Serrat ha sigut la següent cançó que hem escoltat, i ens ha servit de context per parlar de la vida dels pagesos –els seus pares treballaven la terra-, dels seus germans –el Jaume és el mitjà de tres germans-, i dels mercats –el Jaume és un gran aficionat dels mercats, i, de fet, sempre que viatja, el primer que fa és visitar el mercat del lloc on ha anat-. A continuació, ha sonat La Meteque de Georges Moustaki; una cançó de 1969, quan el Jaume tenia vint anys, que al transporta a l'època que va marxar a Barcelona a veure món i a aprendre l'ofici treballant a altres cuines i amb altres cuiners. Durant aquell temps a la Ciutat Comtal, va treballar a llocs com l'Hotel Presidente, el Finisterre, el Glacier o la marisqueria El Crab.

I encara hem tingut temps d'escoltar tres cançons més; Muntanyes Del Canigó cantada per Victòria Dels Àngels -la cançó que Josep Valls tocava al piano de l'Almadrava Park, el segon hotel que va obrir l'amo del Motel Empordà, i l'escriptor Josep Pla s'emocionava escoltant-la-, Ma Vie d'Alain Barriere –dedicada a l'Anna Maria, la seva muller i filla de l'amo del Motel Empordà-, i, per acabar, La Traviata cantada pel tenor Giusseppe Di Stefano –aquest tenor, sempre que actuava al Festival de Peralada, s'allotjava al Motel Empordà i es passejava per la terrassa del motel cantant-.

El programa

El Llapis de Memòria és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel Llapis de Memòria, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".