"Vam encertar el moment ideal per fitxar Julián Álvarez"

Barcelona

"El motiu principal pel que vam fitxar Julián Álvarez és que es mou pel camp exactament com volem que ho faci un 'nou'. No té res a veure amb Haaland, però és un complement fantàstic", ha explicat al 'Què t'hi Jugues!' de SER Catalunya el català Joan Patsy, responsable de la secretaria tècnica del Manchester City a Sudamèrica a l'hora d'explicar el fitxatge per 20 milions d'euros el passat mes de gener, a l'anterior mercat d'hivern, del davanter centre d'Argentina.

Julián Álvarez ha tingut fins ara un paper més aviat secundari al City, eclipsat pel fitxatge estrella del noruec Haaland, però Patsy ha deixat clar que "poden jugar junts: molts equips a Anglaterra juguen amb defensa de 5 i aquí es complementen pefectament quan Haaland es situa en punta, clavant els centrals, i Julián aprofita els espais per tirar desmarcades. A més, té molt bona definició de cara a porteria." En aquest sentit, li veu un valor tàctic afegit: "Julián jugava de migcampista quan era petit, i per això té una visió del camp que normalment un davanter centre no té. Hi ha moviments que li surten de manera natural i no se li han d'ensenyar, és un avantatge que té respecte d'altres jugadors."

Fins i tot, massa avantatge de vegades també respecte als propis companys: "Té moltes condicions, entén molt el què ha de fer. Ens hem trobat que els seus companys com De Bruyne, Bernardo Silva... quan pica l'espai no sempre el veuen, encara. De seguida detecta on ha de fer la desmarcada i encara no l'entenen. Amb Enzo Fernández, com que van jugar junts 2 anys, a la selecció s'entenen amb més facilitat perquè Enzo de seguida sap a quin espai es mourà." Joan Patsy també ha valorat la paciència que ha tingut l'atacant argentí durant el primer trimestre de la temporada: "Julián és un jugador que espera la seva oportunitat: entrenant bé, treballant bé, espera els seus minuts i quan té l'oportunitat l'aprofita".

L'estratègia del fitxatge

Patsy també ha reconegut que detectar un futbolista del talent de Julián Álvarez pot ser relativament fàcil, però el que resulta complicat és moure's en el mercat per avançar-se a la resta de competidors i en les millors condicions econòmiques: "Julián Álvarez no es descobreix, és un jugador que el coneix tothom. Però el club ha de decidir quin és el moment per afrontar un fitxatge així. Sabíem que hi havia molts equips que el volien pel mercat d'estiu, i abans, l'hivern, sortint de pandèmia molts clubs no tenien prou diners per afrontar l'operació. El que vam fer va ser aprofitar el moment en què amb més facilitats i millors condicions econòmiques podíem obtenir el jugador. Vam encertar l'estratègia i va sortir bé."

Un dels clubs que hi tenien la lupa posada a sobre va ser el Barça, com li va fer saber el propi assesor del futbolista: "Sé pel seu representant que el va oferir al Barça, però no sé a qui. Fins i tot em va preguntar a mi si li podia passar els contactes de gent al Barça. Tot això era 6 mesos abans de fitxar-lo, quan no ens plantejavem incorporar-lo perquè no teníem lloc: encara hi havia Gabriel Jesús, Sterling... Quan aquests dos van sortir de la plantilla, vam obrir la via Haaland i la via Julián Álvarez".

Bernardo Silva i el Barça

El treball amb previsió és part de la feina coral de la secretaria tècnica del City, també per quan hi ha sortides no desitjades, ja que la política del club és no retenir futbolistes a la força si el club comprador ofereix unes condicions satisfactòries. Va estar a punt de ser el cas aquest estiu quan el Barça va voler fitxar Bernardo Silva i el portuguès va expressar el seu desig de vestir de blaugrana: "Si el Barça hagués pogut posar els calers que demanàvem per Bernardo, hauríem hagut de sortir a fitxar. Pot marxar tothom del nostre club: si ve Bernardo i diu que vol marxar al Barça, sortirà si el Barça paga els diners que demanem. I si demà passa el mateix amb Julián, també. Bernardo Silva no va fitxar pel Barça perquè el Barça no va poder fer l'operació econòmica. Però ja teníem jugadors controlats."

El potencial substitut de Bernardo Silva al City hauria pogut ser el nomenat com a millor jugador jove del Mundial, un altre argentí, però amb el mig del camp complet se'n va descartar la incorporació: "Hauríem pogut fitxar Enzo Fernández, però què en faig si tinc Gundogan, Bernardo i Rodri a la plantilla? Ens costava menys que al Benfica, però no teníem lloc i sabíem que no hauria jugat".

Projectes de llarga durada

Joan Patsy fa una dècada que treballa pel Manchester City: "No m'imaginava que estaria 10 anys al City, pensava que en faria 3-4-5 com a molt. I el mateix li passa a Guardiola, ell tampoc pensava que hi estaria tants anys. Però és un club fantàstic on els rols de cadascú estan ben definits, des de la propietat donen totes les eines perquè puguis treballar, i l'únic inconvenient és el clima". I convida a una reflexió sobre els projectes a llarg termini, la mirada llarga i tots els factors que intervenen en l'èxit de la planificació esportiva dels clubs perquè es tradueixi en títols: "Hi ha molts factors que determinen que un projecte surti bé o no: Araújo i Pedri són jugadors que valen 70 o 100 milions, i la persona que els va portar ja no és el Barça perquè es va decidir que no havia de continuar [Ramon Planes]". I afegeix que, una de les dificultats més grans de la seva feina, és la incertesa que sempre hi ha quan s'aposta de cara al futur: "A Araújo també el coneixia: només el Barça i el City el teníem controlat. L'hauríem fitxat no pensant en el City, perquè li vèiem força, rapidesa i agressivitat. Però els jugadors acaben millorant. Otamendi per exemple va aprendre a sortir jugant amb la pilota. Els jugadors te'ls has d'imaginar evolucionant, i això és el més difícil."