El Govern desenterra el projecte per crear la nova comarca del Lluçanès
Els partidaris d'emancipar-se van guanyar la consulta fa 8 anys, però des d'aleshores el procés ha estat encallat
Prats de Lluçanès
Barcelona
El Lluçanès està més a prop que mai d'esdevenir una nova comarca. El fitxatge de la nova delegada del Govern a la Catalunya Central després de la sortida de Junts per Catalunya ha desbloquejat un procés que porta 8 anys paralitzat. Els partidaris d'emancipar-se van guanyar per més d'un 70 % la votació popular que es va celebrar el 2015, però el desacord entre els pobles i el context polític a nivell català van acabar refredant els tràmits parlamentaris per constituir la 43a comarca.
Ara, el Govern s'ha decidit a treure aquesta carpeta del calaix. Dos mesos després d'assumir el càrrec, la nova representant de la Generalitat a la Catalunya Central, Montserrat Barniol, ha confirmat a SER Catalunya que a finals de gener convocarà tots els alcaldes del Lluçanès "per trobar una sortida a aquesta reivindicació històrica" que afecta 13 pobles d'Osona, el Berguedà i el Bages. L'elecció de Barniol és tota una declaració d'intencions del Govern de Pere Aragonès a cinc mesos de les eleccions municipals: fa dues dècades que és l'alcaldessa d'Alpens, un dels municipis del Lluçanès on va guanyar el sí, i ha defensat obertament la seva creació.
Barniol té entre cella i cella que el Lluçanès és una comarca i insisteix que els resultats continuen vigents, malgrat que faci tant temps que es va celebrar la consulta. Tot i que en aquella votació el sí es va imposar per majoria, en 5 dels 13 pobles va guanyar el no; tots ells, situats als extrems. "Volem trobar la fórmula per esdevenir comarca amb la totalitat dels municipis", assegura la nova delegada del Govern, que a partir del gener haurà d'obrir aquest debat amb els alcaldes per decidir l'encaix.
L'últim precedent, el Moianès
Qui té la darrera paraula per retocar el mapa de les comarques és el Parlament, però històricament, els grups polítics han respectat l'opinió del territori i han facilitat aquest tipus de modificacions. El darrer exemple és a tocar del Lluçanès: la nova comarca del Moianès (que agrupa 10 municipis que abans formaven part d'Osona i el Bages) es va constituir el maig de 2015. En aquell cas, tampoc va ser un procés ràpid, però a diferència del Lluçanès, a tots els pobles es va imposar el sí.
Si aquesta reclamació històrica tira endavant, el Lluçanès es convertiria en la 43a comarca i seria la tercera més petita de Catalunya en nombre de població. Ara com ara, els 13 municipis que integren aquest territori no arriben als 8.000 habitants. Malgrat això, Barniol defensa que els veïns guanyarien "eficiència" en la gestió dels serveis.
