Les veritats i mentides de la tradició del 5 i 6 de gener: Eren mags? Eren reis?

Barcelona

La tradició de les cavalcades arrenca a mitjans del segle XIX, però els Reis Mags s'anomenen per primera vegada en l'Evangeli de Sant Mateu. Però... Qui eren? Eren reis? Eren mags? Eren de races diferents? Sempre s'han dit Melcior, Gaspar i Baltasar? L'historiador i conductor del pòdcast de SER Catalunya 'El tren de la Història', Xavier Carmaniu, respon a totes aquestes preguntes.

La tradició explica que els protagonistes van veure un estel i seguint-ne el rastre es van posar camí de Betlem per adorar el nen Jesús. Li van fer tres regals: or, per la seva condició de rei; encens, per si el nen era Déu, i mirra -amb què s'embalsama els morts- per si era home i havia de morir. El nom definitiu no es fixa fins al segle III, coincidint amb les tres ofrenes. Es va deduir que si van dur tres regals, el més lògic era que cada regal el portés un savi diferent. I és llavors quan l'Església els anomena, definitivament, Reis, un títol menys misteriós i ambigu que el de Mags.

"Se suposa que venen uns senyors de lluny guiats per un estel", comença Carmaniu, "d'entrada no sabem si són reis o són mags". Com que la Bíblia i els Evangelis són uns relats de tradició oral, hi ha detalls que s'han perdut o tergiversat: "Els conceptes de savi, rei i mag van quedar barrejats".

Pel que fa a les ofrenes dels Reis d'Orient, l'or és símbol del poder i de l'estatus terrenal, l'encens representa l'espiritualitat i la idea de la bona olor i la mirra servia per recordar que Jesús era mortal. El carbó pels que fan malifetes és una tradició d'origen incert i molt més modern: "Tot allò relacionat amb les coses dolentes venia de sota terra, el carbó de les mines".

Les cavalcades han existit sempre?

"La mainada sortia al poble amb un seguit de llums perquè els Reis no es perdessin en el seu camí", recorda Xavier Carmaniu.