El nou Codi Penal i el judici a Laurà Borràs, claus al calendari judicial del 2023

Sens dubte, un dels canvis judicials més destacats d'aquest 2023 és el nou Codi Penal. La reforma del text entrarà en vigor d'aquí a pocs dies, concretament, el 12 de gener. Al nou Codi Penal, desapareix el delicte de sedició, és a dir, el principal delicte pel qual van ser condemnats els nou líders del Procés a penes d'entre 9 i 13 anys de presó. Actualment, tots ells estan indultats, però continuen inhabilitats. Amb l'aprovació de la reforma, aquest mateix mes de gener, el Tribunal Suprem haurà de revisar aquestes penes. Per tant, es veuran afectades les d'Oriol Junqueras, condemnat a 13 anys de presó, i les de Jordi Turull, a 12, a més de la resta de líders de l'1-O.

El delicte de desordres públics, que ja existia, s'ha redefinit i la pena baixa de sis a cinc anys. Aquest és un canvi que ha generat polèmica i alguns partits, com Junts i la CUP, hi han mostrat el seu desacord les darreres setmanes. Les modificacions que implica el nou Codi Penal, en relació amb aquest delicte, el preveu més ampli. Pel que fa a les penes del delicte de malversació es rebaixen en alguns casos. Amb el nou text, es valorarà la gravetat del delicte segons si hi ha o no voluntat d'enriquir-se a un mateix o a una tercera persona. Si aquesta intenció es demostra, les penes es mantenen fins als 12 anys per algú que es quedi diners públics, però si no es rebaixen fins als 4 anys de màxima, només si hi ha hagut danys o es bloqueja el servei públic. Si això no és demostrable, no hi haurà presó, només inhabilitació. Aquest és un canvi que afectarà més de 30 polítics i càrrecs del govern amb causes obertes per l'1 d'octubre.

Decisions del TJUE sobre les euroordres

S'espera que l'últim dia del mes de gener, el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea decideixi sobre les euroordres del Suprem espanyol per extradir i jutjar l'expresident Carles Puigdemont i els exdiputats Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. El TJUE és la màxima autoritat en aquesta matèria i, per tant, la que ha de prendre la decisió. A més, també s'ha de pronunciar sobre la immunitat que Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen al Parlament Europeu com a eurodiputats.

Judici a Laura Borràs

El judici a la presidenta suspesa del Parlament català començarà el 10 de febrer i s'allargarà fins a l'1 de març. La fiscalia li demana sis anys de presó, dues dècades d'inhabilitació i una multa de 144.000 euros per suposada prevaricació i falsedat documental. El ministeri l'acusa d'haver fragmentat diversos contractes públics per adjudicar-los a dit a un conegut quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes. La presidenta de Junts, que assegura que és innocent, va ser apartada del Parlament, precisament, per aquest cas.

Repetició del judici de la Mesa del 2017

El judici als components que estaven per sota de Carme Forcadell durant la legislatura de l'1 d'octubre es repetirà del 14 al 16 de març. El Tribunal Suprem va ordenar la seva repetició després de donar-los la raó i anul·lar la sentència dictada. Anna Simó, Lluís Maria Corominas, Ramona Barrufet i Lluis Guinó van ser condemnats a 20 mesos d'inhabitació i 30 mil euros de multa per desobediència. El Suprem va entendre que els havia jutjat un tribunal que no era imparcial i que, per tant, no havien tingut un judici just.

Pendents de posar a l'agenda

Un dels judicis que encara no té data és el cas 3% i de la família Pujol. El 7 de novembre, l'Audiència Nacional va obrir judici oral per dos presumptes casos de corrupció. El primer a més de 30 polítics i empresaris, a més d'administracions i institucions públiques de Catalunya. El segon és el judici a l'expresident Jordi Pujol i els seus set fills, acusats d'associació il·lícita i blanqueig de capitals pels diners que la família va tenir a Andorra, durant anys, sense declarar.

Tampoc té data el judici contra l'actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i els diputats d'Esquerra Republicana Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Tots tres eren alts càrrecs d'Economia el 2017. La titular de Cultura està acusada de desobediència greu a l'autoritat judicial pels preparatius de l'1 d'octubre. En el cas de Jové i Salvadó, s'espera que, aquest mes de gener, la fiscalia presenti les penes de presó que els demana. Seran jutjats per malversació.

Unificació de criteris per la llei del 'només sí és sí'

La revisió de les sentències després de l'entrada en vigor de la llei del "només sí és sí" ha generat polèmica les darreres setmanes. Estava previst que el 21 de desembre passat, els magistrats de l'Audiència de Barcelona es reunissin per unificar criteris amb l'objectiu de jutjar i revisar de la mateixa manera aquest tipus de casos i les sentències. Tot i això, la reunió va quedar suspesa a l'espera del redactat final que s'ha de publicar al BOE. Dos dies abans, el 19 de desembre, a Catalunya, hi va haver les dues primeres rebaixes de penes amb l'aplicació de la nova llei. La pena de l'acusat de violar tres dones el 2019, al Baix Llobregat, va baixar de 28 a 27 anys de presó i la d'un home condemnat per violar una menor a l'exterior d'una discoteca a Cadaqués, el 2018, va veure's reduïa en dos anys: dels sis als quatre anys.