El 70% de les ciutats catalanes han arribat al 2023 sense Zona de Baixes Emissions

El 70% de les ciutats catalanes han arribat al 2023 sense Zona de Baixes Emissions. Només 7 de les 23 poblacions que estan obligades per llei a aplicar aquesta mesura contra la contaminació, les que tenen més de 50.000 habitants, la tenen activada ara mateix. La majoria d'ajuntaments justifica el retard per la complexitat de la mesura, un redactat massa general de la norma, que no donava suficients garanties jurídiques, i l'elevat cost.

Barcelona va ser pionera en la implantació de la Zona de Baixes Emissions al 2020, una mesura que afecta la pràctica totalitat d'aquesta ciutat i una part de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues, Cornellà i Sant Adrià de Besòs. Des de llavors, només Sant Cugat i Sant Joan Despí s'hi han sumat a aquesta mesura pensada per reduir la contaminació i les emissions de gasos hivernacle a les ciutats. I això que, des de 2021, hi ha una llei estatal, la del Canvi Climàtic, que obligava a les ciutats de més de 50.000 habitants a establir una zona de baixes emissions abans del 2023. Les grans ciutats de la segona corona de Barcelona, i la Federació de Municipis havien demanat més temps i més concreció per aplicar la mesura, però el ministeri ha mantingut el calendari.

Les ciutats demanaven més concreció

Les 16 poblacions catalanes que encara han d'activar la Zona de Baixes Emissions asseguren que el procés és complex i que no han arribat a temps per tenir-la abans del 2023. Però diuen que hi estan treballant i que podran activar la mesura al llarg d'aquest any. Les grans ciutats de la segona corona metropolitana expliquen que els 18 mesos que han passat des de l'aprovació de la Llei del Canvi Climàtic és són molt pocs per una mesura tant complexa com aquesta. El regidor de Mobilitat Sostenible de Mataró, Juan Carlos Jerez explica també que les ciutats necessitaven una seguretat jurídica que fins ara no tenien, sobretot després que el Tribunal Superior de Justícia anul·les la ZBE de Barcelona per entendre que era desproporcionada. Jerez ha assegurat que el reglament aprovat pel govern en el darrer consell de ministres del 2022 és una passa important perquè clarifica com s'ha d'aplicar aquesta mesura.

Lleida coincideix amb Mataró en què trobaven a faltar una ordenança marc per assegurar l'homogeneïtat de les mesures. Toni Postius, primer tinent d'alcalde, diu que era necessari donar coherència a les mesures aplicades als diferents ajuntaments per no generar confusió als ciutats.

A Girona s'ha decidit ja quina serà la zona on es prohibirà la circulació de vehicles més contaminants, però no s'ha aprovat encara l'ordenança. La regidora de mobilitat, Marta Sureda, diu que tampoc s'ha licitat la contractació de les càmeres i que quan es faci i s'instal·len caldrà un període de proves. Per tant, diu Sureda que la Zona de Baixes Emissions de Girona no estarà a punta abans de finals d'any.

La ZBE segueix en vigor a Barcelona

La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la Zona de Baixes Emissions de Barcelona va augmentar els dubtes a la resta d'ajuntaments. Però aquesta mesura segueix en vigor. L'Ajuntament de Barcelona va recórrer la decisió i ha fet canvis en la normativa.

Els jutges no qüestionaven la necessitat de la ZBE per reduir la contaminació. Però van concloure que era desproporcionada: perquè prohibeix la circulació dels vehicles molt contaminants a tota la ciutat i perquè entenien que la mesura perjudicava la mobilitat dels ciutadans que no tenen diners per canviar de cotxe. El govern de Colau ha fet canvis en l'ordenança amb l'objectiu que el tribunal, quan s'hagi de pronunciar definitivament sobre la mesura, tingui en compte aquestes modificacions. S'ha decidit, per exemple, que les famílies amb ingressos d'entre 20.000 i 26.700 euros, en funció del número de membres, podran seguir circulant amb el seu vehicle encara que no tingui etiqueta ambiental i els professionals que necessiten el vehicle per treballar no l'hauran de canviar si els queden 5 anys o menys per jubilar-se