La reforma del Codi Penal aplana el retorn de Marta Rovira i Clara Ponsatí, a qui el Suprem acusa només de desobediència

Barcelona

El jutge instructor del Procés ha estat puntual. A primera hora del matí del dia que ha entrat en vigor la reforma del Codi Penal, que deroga la sedició i reforma la malversació, el jutge Pablo Llarena ha reformulat l'acusació contra l'expresident Carles Puigdemont i la resta de líders independentistes a l'estranger. El resultat: Llarena ha retirat l'acusació per sedició contra Puigdemont, però manté contra ell el processament per malversació i desobediència. La reforma aplana el possible retorn de la líder dels republicans, Marta Rovira, i l'eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, al jutge acusa només per desobediència, un delicte que no comporta penes de presó.

Segons el magistrat del Suprem, la derogació del delicte de sedició planteja un “context proper a la despenalització” de l'1 d'octubre, ja que els fets no encaixen en el nou delicte de desordres públics agreujats, com va intentar defensar el PSOE. En un escrit d'una setantena de pàgines, Llarena critica amb duresa la reforma legal, que considera ple "d'imprecisions" que són, segons ells, "incompatibles amb el principi de legalitat penal". Segons Llarena, la reforma ha deixat sense càstig uns fets amb "caràcter delictiu inqüestionable" i "perfectament homologables" als d'altres països. Segons el magistrat, ara la sedició només és subsumible al delicte de desobediència, sancionat amb multa i inhabilitació de fins a dos anys.

Euroordres sense efecte i possible retorn dels acusats

La revisió del cas ha reduït significativament l'acusació contra els líders independentistes que no han estat jutjats, amb efectes importants, especialment, respecte a Marta Rovira i Clara Ponsatí, a les que s'acusa només de desobediència. En tant que aquest delicte no comporta penes de presó, en cas que tornessin a Catalunya, no podrien ser empresonades. El jutge Llarena, de fet, deixa clar en l'escrit que contra elles no hi ha actualment euroordres actives i que a nivell nacional es manté l'ordre de detenir-les a efectes només que declarin davant el Suprem per un delicte de desobediència. La revisió esdevé una catifa vermella pel retorn.

El magistrat Pablo Llarena també ha deixat sense efecte les euroordres actuals per sedició contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, per a qui ordena, però una ordre de cerca i captura nacional pels delictes de malversació i desobediència. Això vol dir que en cas que trepitgessin territori nacional, serien detinguts i sí que podrien entrar a presó preventiva, si així ho demanessin les acusacions, ja que la malversació comporta penes de presó i en el seu cas, fàcilment, es podria al·legar un risc de fuga.

En plana internacional, el jutge del Suprem posposa la decisió d’emetre una nova euroordre contra l’expresident i els exconsellers a l'espera de la decisió dels tribunals de la Unió Europea sobre la seva immunitat parlamentària i la qüestió prejudicial que va formular Llarena. La primera, en mans del Tribunal General de la Unió Europea ha de resoldre si Puigdemont té immunitat com a eurodiputat i està previst que s'emeti entre febrer i març; la segona decisió l'ha de prendre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea aquest pròxim 30 de gener i serà la clau que activarà o no les euroordres. El Tribunal ha de dir si un estat membre de la UE pot rebutjar l'extradició d'una persona al·legant que el tribunal que el reclama no és competent, com va fer Bèlgica quan el Suprem va reclamar l'entrega de l'exconseller Lluís Puig.

Es manté la malversació

Malgrat que cau la sedició, el jutge assegura que no s'ha de modificar el processament de Puigdemont, Comín i Puig per malversació de caudals públics, en considerar que la reforma d'aquest delicte no afecta els fets investigats. Segons el magistrat, els canvis al Codi Penal no eliminen la malversació ni la redueixen. Llarena apunta que els tres acusats van assumir una de les cinc parts en què es va fraccionar el pagament a l'empresa Unipost per a fer les notificacions de les meses electorals del referèndum de l'1 d'octubre.

El quid de la qüestió, arran de la reforma, està en l'ànim de lucre. Les defenses del procés creuen que la malversació es redueix perquè malgrat que es destinessin fons públics a l'organització del referèndum, els acusats no es van embutxacar diners.

El jutge Llarena no ho interpreta de la mateixa manera: “L'ànim de lucre resulta igualment apreciable quan es despulla a l'Administració d'uns fons públics per a atendre obligacions de pagament que corresponen al subjecte actiu del delicte i que estan plenament desvinculades del funcionament legítim de l'Administració, com quan s'atribueix a l'Administració una obligació de naturalesa particular i totalment aliena als interessos públics que es gestionen. En tots dos supòsits es disposa dels béns públics com a propis i s'aparten del seu destí per a l'obtenció d'un benefici particular”.

L'escrit descarta també que es puguin aplicar els atenuants previstos a la malversació. Diu el magistrat que únicament es podrien apreciar si s'hagués fet un ús temporal dels diners públics; és a dir, que se'n disposessin amb intenció de retornar-los després, cosa que no va passar a la tardor del 2017.

Crítiques al Govern espanyol per la reforma legal

En la interlocutòria, el jutge Pablo Llarena no s'ha estalviat les crítiques a la reforma, que segons el Govern es va plantejar per rebaixar unes penes desproporcionades en relació amb el delicte de sedició i equiparar el Codi Penal al d'altres països europeus. En opinió del magistrat, en lloc d'això, pràcticament s'ha despenalitzat els fets de l'1 d'octubre. Llarena recorda que la sentència del Procés deia que "la protecció de la unitat territorial d'Espanya no és una extravagància", sinó que també està present a pràcticament totes les constitucions dels nostres països veïns. Llarena insisteix que les cartes magnes d'Alemanya, França, Itàlia, Luxemburg, Portugal, Bèlgica o Grècia inclouen pretextos dirigits a reforçar la integritat territorial.

Llarena llença un últim dard: la nostra llei, “fins avui, era plenament homologable a la dels països del nostre entorn per a afrontar comportaments com el jutjat, sense que pugui argumentar-se que existeix una discordança punitiva entre Espanya i altres països esgrimint la falta de col·laboració d'algun país al lliurament dels encausats escapolits”. I posa per exemple els casos d'Itàlia o Bèlgica: "A Itàlia, el Codi Penal sanciona amb penes de presó no inferiors a 12 anys els atacs violents contra la integritat, independència o unitat de l'Estat", mentre que a Bèlgica es castiga amb penes de 20 a 30 anys l'atemptat que tingui com a objecte destruir o canviar la forma de Govern o l'ordre de successió al tron, imposant la mateixa pena al delicte consumat i a l'intentat.