Una supervivent de la intoxicació amb oli de colza: "A l'habitació només va entrar un capellà"

Barcelona

L'Olga Prieto es va intoxicar amb l'oli de colza en un poble de Palència. Va ser en un dinar amb amics on va ser convidada. Llavors tenia 15 anys i en la secció Penombres de l'Aquí Catalunya, amb la periodista Anna Punsí, ha recordat que un cop a l'hospital, la van posar en quarantena com si hagués contret un virus infecciós: "A l'habitació no va poder entrar-hi la meva família ni ningú; només un capellà i vaig interpretar que era per fer-me l'extremunció".

"La colza t'ha robat la infantesa, l'adolescència, la joventut i a moltes persones la vida", ha explicat l'Olga, a la qual li han reconegut un 34% de discapacitat, amb dolors crònics i problemes al sistema immunitari i nerviós. Ara reclama una reparació moral i econòmica, a més de reivindicar l'estigma i, en conseqüència, l'ostracisme al qual han estat sotmeses les víctimes. Es calcula que hi ha 25.000 afectats amb seqüeles irreversibles en una vintena de províncies de tot Espanya.

Un mes i mig després de la primera mort, un nen de 8 anys a Torrejón de Ardoz, a Madrid, el sotsdirector de l’Hospital Niño Jesús de Madrid, va determinar que la intoxicació generalitzada era pel consum de l’oli de colza adulterat. Era un oli refinat per finalitats industrials que va acabar venent-se pel consum domèstic a famílies com si fos oli d’oliva. El partit al govern, la UCD, va qualificar l’enverinament massiu com un desgraciat incident.

Aquell estiu de 1981, almenys set empreses estaven sota investigació per haver alterat l’oli de colza desnaturalitzant-lo amb anilina al 2%. És un compost orgànic líquid que es fa servir per a la fabricació de tints, herbicides, perfums, resines o vernissos, però aquests empresaris sense escrúpols van pensar que podrien eliminar aquesta substància a altes temperatures.

La més activa va ser RAELCA, ubicada a Alcorcón, a la Comunitat de Madrid i que va ser responsable de la major part d’intoxicacions a la zona. El que van fer va ser barrejar diversos components fins a aconseguir un oli que no era apte pel consum humà, sinó per ús industrial. Després el venien clandestinament i sense cap mena de control, sobretot a famílies molt pobres.

Només dos dels acusats, Juan Miguel Bengoechea i Ramon Ferrero, van entrar a la presó. Havien importat oli adulterat des de França. Van ser condemnats a 20 i 12 anys de presó respectivament, tot i que cap d’ells va ser-ho per homicidi. Dels 38 empresaris, només 13 van ser condemnats a penes d’entre 6 mesos i 20 anys de presó. Alguns ja havien passat temps en presó preventiva, i la resta van ser absolts.

Quan es va saber la resolució, unes 200 persones van apedregar un autobús on viatjaven els acusats i van trencar els vidres. Més tard, el Suprem va ampliar les condemnes i va elevar les penes per alguns dels empresaris, però es van declarar insolvents. 16 anys després se’ls va condemnar i l’administració, com a responsable civil subsidiari, va haver de pagar les indemnitzacions que en algun cas no van arribar fins al cap de 20 anys.