Cops de puny, crits i males paraules: deu agressions al mes al personal ferroviari

Barcelona

Cada mes, a Catalunya, hi ha deu agressions al personal que treballa al metro, als Ferrocarrils de la Generalitat o a Renfe. La dada arriba dos dies després de la manifestació convocada pel sindicat CCOO per demanar més personal i presència policial a l'àmbit ferroviari, que va concentrar una cinquantena de persones a l'estació de Plaça Catalunya de Barcelona. "Gairebé cada dia trobem gent fumant, gent que has de fer baixar, gent que va sense bitllet...", va dir un dels manifestants. Un altre hi coincidia: "Hi ha persones que es creuen que són les propietàries del tren. Estàs sol davant quatre o cinc d'ells. Què has de fer?".

La dada d'agressions que facilita el sindicat és superior a la donada per les empreses. Comissions Obreres ha defensat que el 2022 hi ha hagut 180 incidències, per tant, una mitjana de 15 agressions al mes. Aquest nombre inclou les que han denunciat serveis de neteja que han tingut diversos conflictes per pintades amb grafiti. A banda, asseguren que hi ha hagut 60 intervencions per actes incívics que han causat irregularitat als trens, és a dir, que els han fet parar fins a l'arribada dels Mossos d'Esquadra.

Les operadores, però indiquen un total de 124 agressions, una mica més de 10 al mes. Renfe és on més n'hi ha. L'any passat van ser un total de 90, la majoria d'elles verbals (63), però també n'hi va haver de físiques (27). En el cas de TMB van ser 19 agressions i als Ferrocarrils de la Generalitat 5.

La majoria del personal ferroviari que ha patit una agressió no en vol parlar. Segons el sector ferroviari de Comissions Obreres, les persones que s'hi troben "viuen episodis molt durs i els volen recordar". El sindicat manté que les agressions més freqüents són cops de puny, baralles i empentes: "Et diuen de tot", resumeix responsable del sector ferroviari de CCOO, Víctor de la Cruz. El portaveu assenyala que els moments en què hi ha més incidents són a última hora de la nit, al metro de Barcelona, i també als primers trens del cap de setmana: "La gent ve de festa i fa botellón dins del vagó. Fumen, beuen, no porten mascareta...", relata.

Tot i això, De la Cruz reconeix que la majoria d'usuaris a qui han d'avisar són comprensius i rectifiquen i que és a la R1 on es concentren la majoria de conflictes. El sindicat assenyala tres zones concretes com les més problemàtiques: la de discoteques de Mataró, Vic, on asseguren que puja molta gent sense pagar, i Maçanet-Girona-Figueres, on es troben grups de quatre o cinc persones que "fan el que volen". Comissions Obreres apunta la gratuïtat del transport públic com un dels motius que explicaria l'augment de problemàtiques.

Enfrontaments entre viatgers

Els treballadors ferroviaris expliquen que quan detecten algun conflicte als trens avisen, primer, al servei de seguretat i després als Mossos. "El tren es para durant 20 o 30 minuts i els passatgers que van a treballar o porten el fill a l'escola s'enfaden. És llavors quan comencen a cridar-se els uns amb els altres", relata el responsable del sector ferroviari de CCOO, que diu que el que volen és que "la gent que viatgi en tren ho pugui fer de forma segura". Per aquest motiu, han demanat una comissió de seguretat amb la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, les operadores ferroviàries, els sindicats i les forces de seguretat. Per ara, segons afirmen, han fet arribar la proposta a la Generalitat, però no han obtingut resposta.

Les dades es mantenen, segons les operadores

Tot i les protestes del sindicat, des de Renfe, TMB i Ferrocarrils han explicat que el nombre d'agressions es manté o, directament, va a la baixa. Per posar-ne un exemple: segons dades de Ferrocarrils, el 2021 es van registrar sis incidències respecte de les cinc que hi va haver el 2022. En el cas de Renfe, l'operadora ferroviària ha insistit que, cada any, inverteix més de 20 milions d'euros en "seguretat complementària", més enllà de la dels Mossos d'Esquadra.