La salut mental passa per l'intestí

Barcelona

Que el cervell i el budell estan interconnectats ja fa temps que se sap, però es pensava que la comunicació era unidireccional, del cervell a l'intestí: per això patim diarrea quan estem nerviosos o estrenyiment quan sortim de viatge. Cada cop, però, hi ha més indicis que aquesta relació és bidireccional. I la microbiota, el conjunt d'organismes vius que habiten el budell, hi té molt a veure.

"La microbiota alterada s'ha associat amb estats depressius de forma contundent", explica la doctora Amanda Rodríguez, psiquiatre del Servei de Salut Mental de l'Hospital Vall d'Hebron. "Ara hi ha hagut una nova publicació a Nature --una de les publicacions més potents en medicina-- que ho ha acabat corroborant: alteracions de la microbiota s'han relacionat amb depressió. Això ja ho sabem".

El dilema de l'ou o la gallina

El que no se sap encara és què passa primer. "Què és abans, l'ou o la gallina? És que estem deprimits, i per això acabem malmetent la nostra microbiota, per què el malalt depressiu s'alimenta malament, és sedentari, no es relaciona, no té vida social, etc? O és al revés, que un inici d'una alteració de la microbiota fa que aquella persona finalment, per múltiples mecanismes, acabi patint una depressió? Això és el que encara no està consolidat, tot i que hi ha estudis que apunten que aquesta relació és bidireccional: que el cervell impacta en l'intestí i l'intestí al cervell. Però la causalitat encara no està demostrada, per això cal molta més recerca", afegeix la doctora.

Ampliar

Cerrar

En tot cas, un cop establerta la connexió entre els dos sistemes la microbiota passa a ser un factor més en l'equació per mantenir una bona salut mental.

"Mantenir la microbiota en bon estat és fonamental per a la nostra salut, a nivell global. Hem d'abandonar la compartimentació de la medicina, la idea que ment i cos funcionen per separat. Ara sabem que l'eix cervell-budell juga un paper fonamental en la salut mental de les persones. I per això hem començat a incorporar els probiòtics, bacteris beneficiosos que viuen a l'intestí, al tractament d'alguns pacients amb estrès o depressió lleu".

Dieta mediterrània i exercici

Ara bé, la doctora Rodríguez desaconsella el consum de probiòtics de forma generalitzada i sense indicació d'un professional. "S'han de prendre quan els prescriguin un nutricionista, un gastroenteròleg o un psiquiatre, per exemple. No recomano entrar en una botiga de productes naturals i comprar-los sense supervisió sanitària perquè no hem d'oblidar que estem parlant de bacteris vius, de microorganismes que no sempre poden caure'ns bé".

A més, per mantenir la microbiota en bon estat no és imprescindible prendre probiòtics. El que sí que cal és seguir una dieta equilibrada, i per això no n'hi ha cap que superi en beneficis la mediterrània. "És el que recomanem sempre: oli d'oliva, molta fruita i verdura, llegums, poca carn, peix blau i frita seca, bàsicament. Amb aquesta pauta d'alimentació, fent exercici de forma regular i evitant l'aïllament social tenim molt de guanyat per gaudir d'una bona salut, mental i física", rebla Amanda Rodríguez.

La doctora ha publicat el llibre "Siente lo que comes" on aprofundeix en aquesta relació entre budell i cervell.

A Catalunya més de 700.000 persones estan diagnosticades de depressió, segons dades del Departament de Salut. El 70% són dones.