"Ara és impossible però abans no hi havia caps de premsa i tenies un coneixement molt personal de les fonts"

Girona

Jordi Grau i Tura Soler acaben de publicar 'Sense càstig, deu crims impunes' (La Campana). Aquests dos periodistes que primer van ser competència i després van fer tàndem a El Punt hi rescaten casos que, o bé no s'han resolt -com l'execució de Josep Corvera, l'anomenat rei de les pinyes- o han quedat impunes -els de Volker Eckert, suicidat després de confessar unes quantes morts- però que encara avui els treuen la son.

Posant-los negre sobre blanc, també ens fan reviure un periodisme que ara ja no és possible. "Abans no hi havia caps de premsa, tenies un coneixement molt personal amb les fonts", relata Jordi Grau, que admet haver anat a buscar informació "en bars, o en cases de senyoretes", si l'ocasió ho requeria. Un temps on, com recorda Tura Soler, "la policia no tenia ni cinta per acordonar un crim" i on, amb informació i decisió, et podies ficar "literalment a la cuina on havia passat un crim" o "entrevistar una víctima abans de ser interrogada".

Com escriuen al pròleg, els han "confós amb jutges o amb Guàrdia Civils" i els han explicat "coses que, a vegades, no tocava" que han hagut "d'administrar" per no trencar una confiança guanyada dia a dia i que els ha donat accés a personatges tan impagables com el forense Narcís Bardalet, capaç d'aparèixer a la redacció un divendres al vespre per aixecar un telèfon i acabar aclarint que allò que semblava un suicidi era, en realitat, una execució.

Reconeixen que, "segurament" ara la policia té més mitjans per resoldre crims que quaranta anys enrere però prefereixen pensar que més que "crims perfectes, el que hi ha son investigacions imperfectes" i moments on "la sort es conjura a favor del criminal". Però també defensen que, malgrat encerts i errors, els casos que es mantenen vius o que s'acaben resolent al cap dels anys és perquè hi ha algú que es resisteix a refugiar-se en les estadístiques i "hi segueix posant la banya".