La clau per arribar als 100 anys: "No cal patir tant per la gent que no val la pena"

Barcelona

La catalana Maria Branyas s'ha convertit en la persona més gran del món als seus 115 anys, segons va avançar Catalan News, després que la francesa Lucile Randon, de 118, morís el passat dimarts. Branyas ha heretat automàticament el títol d'acord amb el recompte que elabora des de fa més de 20 anys el Grup de Recerca Gerontològica, del grup Guinness de Rècords Mundials.

Branyas d'aquí a dos mesos farà 116 anys i s'acosta, tot i que encara li queda, al rècord que ostenta la francesa Jeanne Calment que va morir amb 122 anys i 164 dies. A la catalana la segueix de prop la Fusa Tatsumi, japonesa, també amb 115 anys i 268 dies. La tercera és una nordamericana Eddi Ceccarelli, amb 114 anys. I no trobem un home fins a la posició 12: el veneçolà Juan Vicente Pérez amb 113 anys.

Casos excepcionals?

L'esperança de vida és cada cop més llarga, durant el segle XX s'ha doblat i ha passat dels 40 als 80 anys. I, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en una dècada, del 1999 al 2019, l'esperança de vida dels homes ha passat dels 75 als 80 anys i la de les dones, dels 82 als 86, és entre 5 i 4 anys en només una dècada. I amb aquestes xifres, es calcula que el 2050, una de cada sis persones tindrà més de 65 anys.

Hi ha recepta per una vida llarga?

"Hi ha un component molt important del gens, però el que sí que sabem que funciona és portar una vida sana: fer exercici, tenir una dieta equilibrada i no fumar", assegura Salvador Macip, que dirigeix una especialització sobre envelliment a la UOC. "Que l'envelliment freni és ja una possibilitat gràcies a la ciència, en els pròxims anys veurem grans avenços". "Cada cop tindrem més persones que arribin als 100 anys", apunta.

La Maria Branyas, a través de Twitter, en un compte que gestiona la seva família i que s'anomena Àvia Súper Catalana, explica que la recepta per viure molts anys era una vida ordenada i socialment amable, sense gent tòxica. "La voluntat ètica és preciosa", continua la filòsofa Montse Barderi, "no cal patir tant per la gent que no val la pena". "Cada etapa s'ha de viure amb plenitud, sinó no val la pena", acaba Barderi.