Puigdemont defensa que no se li pot aplicar el delicte de desordres públics agreujats

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, demana al jutge, Pablo Llarena, que deixi sense efecte l'ordre de detenció que té activa contra ell a Espanya. Puigdemont ha presentat un recurs contra l'escrit de processament del magistrat en el que assegura que no se li pot aplicar el delicte de desordres públics agreujats tal i com reclamen la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, ni tampoc el de malversació agreujada, que li atribueix Llarena.

En un escrit de 131 pàgines, la defensa de Puigdemont diu que "ni abans ni després de la reforma del codi penal podia ser acusat de sedició, molt menys de rebel·lió," ni de desordres públics "portin el cognom que se li vulgui posar". Afegeix que tampoc se'l pot perseguir per malversació. En aquest sentit, el recurs de l'ex president critica que Llarena hagi inclòs en l'escrit de processament el concepte "ànim de lucre" vinculat a la malversació. Diu que a l'auto del 2018 no se'n feia referència i l'acusa d'haver-lo incorporat per poder aplicar penes més elevades i per facilitar la seva extradició.

Argumenta immunitat

A banda dels arguments per justificar que Puigdemont no va cometre ni sedició ni malversació, ni desordres públics, l'escrit també assegura que el jutge, Pablo Llarena, no és competent per jutjar-lo i per això reclama la nul·litat de l'escrit de Llarena i que retiri l'ordre de detenció dictada contra ell a Espanya.

Un dels arguments per demanar-ho és la insistència en la immunitat de Puigdemont: "els diputats gaudeixen d'immunitat quan es dirigeixin al lloc de reunió del Parlament Europeu i quan tornin a la seva circumscripció electoral, en aquest cas a Espanya, que és on Puigdemont té activa l'ordre de detenció.

La defensa de l'ex president de la Generalitat censura les crítiques de Llarena als canvis que s'han produït en el codi penal. En el recurs assegura que "resulta evident que el magistrat no només s'excedeix en les seves funcions jurisdiccionals a l'entrar en una crítica inassumible al Legislatiu". Ho argumenta dient que "es pot estar més o menys d'acord" amb el poder que fa les lleis, però "no se'l pot criticar d'aquesta manera" des de la posició de jutge.