L'Advocacia de l'Estat demana rebaixar a la meitat la pena d'inhabilitació a Oriol Junqueras

Barcelona

L'Advocacia de l'Estat ha demanat al Tribunal Suprem que rebaixi la pena d'inhabilitació dels líders independentistes, que van ser condemnats pel procés. Ho fa després de la reforma del Codi Penal. En el cas de qui llavors era vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, li demana un màxim de set anys. Així, la condemna per inhabilitació acabaria l'estiu del 2025.

A l'escrit, ha sol·licitat al Suprem que redueixi les condemnes d'inhabilitació també a l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, a 6 anys i mig, a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a 4 anys, als exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, a 6 anys i 9 mesos, i també a Joaquim Forn i Josep Rull, a 6 anys i 3 mesos.

L'Advocat de l'Estat ha defensat aplicar els nous delictes de desordres públics agreujats i el de malversació atenuada als condemnats per provocar entorpiment del servei públic.

En relació amb els condemnats per malversació, és a dir, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, ha escrit l'Advocacia: "ni es va practicar en el judici cap prova al respecte, ni es va declarar en la sentència que els fets comesos pels acusats ho fossin per ànim de lucre propi ni de tercers, ni amb l'ànim d'obtenir els condemnats per malversació un benefici propi amb l'ocasió d'aquells, per la qual cosa els fets d'objecte de condemna no poden ser subsumits en la conducta d'"apropiació" amb ànim de lucre.

D'aquesta manera, l'Advocacia de l'Estat no hi veu ànim de lucre, al contrari que Fiscalia, i ha justificat malversació atenuant.

Què demana la Fiscalia General?

La Fiscalia General del Tribunal Suprem manté que la reforma del Codi Penal que va eliminar el delicte de sedició, va retocar el de desordres públics agravats i va reformar el de malversació, permet mantenir les condemnes que el Tribunal Suprem va dictar per a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. A més, demana que no es toquin les penes d'inhabilitació que, en el cas del líder d'Esquerra Republicana, és de 13 anys.

En un escrit que han enviat a la Sala de l'Alt tribunal, s'oposen a la revisió de les condemnes dels líders independentistes que, a banda de ser condemnats per sedició, ho van ser per malversació, és a dir, de Junqueras i els tres exconsellers. Els fiscals consideren que les seves condemnes d'inhabilitació continuen sent possibles amb el nou Codi Penal i que, per molt que es revisin, aquestes no els anirien en contra.

Argumenten que la reforma no vol dir que s'hagi de despenalitzar el referèndum de l'1 d'octubre i que s'ha d'aplicar la desobediència i el nou delicte de desordres públics. "Si no s'aplica el delicte de desordres públics significa que no hi va haver sedició", diuen els fiscals a l'escrit. A més, el Ministeri Públic també descarta aplicar els nous tipus atenuants del delicte de malversació. Segons ells, hi ha ànim de lucre perquè els líders independentistes, apropiant-se de fons públics, tenien la intenció de treure'n benefici.

En canvi, els fiscals sí que veuen amb bons ulls rebaixar les penes dels que van ser condemnats només per sedició, és a dir, les de Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Consideren que les condemnes d'inhabilitació després de la reforma penal "substitueixen a la sedició en el cas concret (la desobediència i els desordres públics agreujats) són inferiors a la pena d'inhabilitació absoluta imposada".

Així, demanen al Suprem que la inhabilitació a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell quedi en 9 anys i dos mesos, la de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en 5 anys per desordres públics i les dels exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull en 8 anys i dos mesos.

Les defenses tenen estratègies diferents

La defensa dels condemnats d'Esquerra Republicana ha demanat la seva absolució total al Suprem, als escrits que aquest dimarts han presentat a l'Alt Tribunal. Considera que no se'ls pot aplicar cap delicte (ni malversació, ni desobediència, ni desordres públics) i, per això, reclamen una rehabilitació total. Si això passés, podrien tornar a exercir com a càrrecs polítics. Pel que fa la malversació, la defensa de Junqueres manifesta que no hi va haver cap ànim de lucre, tot i que els fiscals no ho veuen de la mateixa manera.

Pel que fa la defensa dels condemnats de Junts per Catalunya ja va anunciar, la setmana passada, que no respondran al Tribunal Suprem per demanar que es revisi la sentència amb l'entrada en vigor del nou Codi Penal. L'estratègia de la defensa de Turull, Forn, Rull i Jordi Sànchez és centrar-se en la causa a nivell internacional i, per tant, esperar el pronunciament d'Europa.

En relació amb Jordi Cuixart, l'expresident d'Òmnium Cultural ha fet arribar un escrit a la sala segona del Supremen què rebutja que es revisi la sentència del judici per l'1-O. La seva defensa ha assegurat que seguiran el procés al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Unificació de criteris a la Fiscalia General de l'Estat

Per la seva banda, la Fiscalia General de l'Estat ha emès el decret per a unificar criteris entre els fiscals després de la reforma de la malversació. En el seu escrit, per al qual ha comptat amb l'acord i les aportacions de la Tinenta fiscal del Suprem, els fiscals caps de la sala penal del mateix tribunal, la secretaria tècnica i amb el fiscal cap Anticorrupció, creuen que la nova llei "amplia el marc de la tutela penal del patrimoni públic" en afegir el delicte d'enriquiment il·lícit i recuperar l'administració deslleial, i apunta que "cap conducta malversadora quedarà impune".

Per aquest motiu, diuen que l'ànim de lucre s'apreciarà "en tots els casos en els quals el responsable actuï amb consciència i voluntat” de disposar del patrimoni públic “com si fos propi”, destinant-ho a fins “aliens a la funció pública per a aconseguir un avantatge de qualsevol tipus”.

Aquesta afirmació limita les possibilitats de revisió per als condemnats pel procés. També per al líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, que aspirava a veure rebaixada la seva condemna d'inhabilitació després de la reforma legal perquè el decret estima que no ha de revisar-se en cas d'indult parcial.

La supressió de la malversació en la seva modalitat d'administració deslleial introduïda el 2015, només afectarà els fets comesos entre la data d'entrada en vigor d'aquella llei i l'11 de gener de 2023, quan ha començat a operar la reforma, perquè aquestes conductes no eren delictives abans d'aquella data. En qualsevol cas, el decret de la Fiscalia recorda que aquestes conductes no quedaran impunes, perquè podrà aplicar-se'ls l'article 252 del codi penal, sobre l'administració deslleial.