Bèlgica només es pot negar a extradir els líders del procès si constata que no tindran un judici just

Barcelona

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha marcat, dos anys després, les regles del joc per extradir Carles Puigdemont i la resta d'exconsellers a l'extranger. El tribunal europeu ha donat la raó al Tribunal Suprem, tot i que, amb matisos importants, que obren la porta a la justicia belga a mantenir la seva negativa a entregar l'expresident. Luxemburg conclou que Bèlgica no pot negar-se a extradir els líders del procés alegant la manca de competència del tribunal, a no ser que constati que a Espanya no tindrien un judici just. Els independendites i el Suprem fan lectures contràries, favorables als seus interessos.

La sentència responia a una bateria de set preguntes que va enviar el jutge instructor del procés, Pablo Llarena, quan Bèlgica va negar-se a entregar el conseller Lluís Puig, argumentant que el Suprem no era competent i que en cas d'endregar-lo es vulnerarien els seus drets fonamentals, tal i com denunciava el grup de detencions arbitràcies de les Nacions Unides. Llarena demanava al TJUE que arbitrés i corregís a la justícia belga.

La sentència conclou que la justícia d'un estat membre, com és el cas de Bèlgica, no pot qüestionar l'autoritat judicial d'un altre país, com Espanya, però admet excepcions: que hi hagi un risc real de vulneració dels drets fonamentals dels acusats, degut a "deficiències sistèmiques o generalitzades" a la justícia del país o que afectin "a la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones a les que pertany l'interessat". Segons el TJUE, només es podrà rebutjar una euroordre d'extradició per manca de competència del tribunal enjudiciador si aquesta és "manifesta".

Per fer aquest exàmen, el TJUE estableix que es segueixin dues fases. En primer lloc, les autoritats belgues han d'analitzar si existeix un “risc sistèmic” en el sistema judicial, en general, o respecte un grup concret. En segon terme, el Bèlgica haurà d'analitzar, a nivell individual, si "existeixen raons serioses i fundades per a creure" que els acusats (en aquest cas els exconsellers) corren un risc de vulneració dels seus dret a un judici just en cas de ser lliurats a Espanya.

En la sentència, el TJUE ha recordat que els principis de confiança i de reconeixement mutus entre els estats membres constitueixen la pedra angular dels convenis d'extradició a nivell europeu, les ODE, Ordres de Detenció Europees. No obstant, els magistrats subratllen la importància cabdal de protegir els drets fonamentals a un procés equitatiu.

Puigdemont: Les extradicions estan en via morta

L'expresident Carles Puigdemont i el seu equip han interpretat com una victòria el pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. L'expresident considera que la sentència fa més difícil que sigui entregat a España: "Avui la sentència del TJUE deixa les extradicions en via morta i posa condicions, a més, a la presentació de noves euroordres que, a la pràctica, les fan inviables", ha celebrat, fent una molt optimista ja que Luxemburg ha donat ales a Llarena per enviar tantes euroordres com vulgui mentre siguin proporcionades.

"Fos una sentència positiva, com ha estat, o negativa, com no ha estat, res ens estalvia de continua lluitant. La lluita es va aclarint i obra en una nova fase en la que podrem continuar defensant, ara amb més solidesa, la nostra condició de representants polítics perseguits per raons polítiques", ha afegit l'expresident. Per Puigdemont i la resta d'exconsellers és clau una de les excepcions a les extradicions que ha introduït el tribunal: la vulneració de drets d'un col·lectiu concret.

Ampliar

"Des del primer dia, no anàvem defensar-nos individualment ni personalment, sino col·lectivament, d'això que ara en la terminologia d'aquesta sentència s'anomena "grup objectivament identificable", és a dir, el que som els catalans que volem la independència del nostre país i considerem que Catalunya és una nació. Per tant, ens obra un terreny per fer lluita política més enllà del que diguin els codis penals", ha dit Puigdemont en una atenció als mitjans a Brussel·les.

La decisió de Luxemburg no té efectes inmediats en Carles Puigdemont, Toni Comín o Clara Ponsatí perquè tenen inmunitat, fins que un altre tribunal (Tribunal General de la Unió Europea) resolgui entre finals de febrer i principis de març si han de mantenir la seva protecció com eurodiputats. No és el cas de l'exconseller Lluís Puig, que no té escó a l'europarlament i, per tant, pot afrontar una nova petició d'entrega.

"No sabem en aquest moment si es presentarà una quarta petició d'extradició, suposem que sí, per tant, farem cas al president no defallirem, seguirem lluitant", ha dit també des de Bèlgica, assegurant que està "content" no només per la seva situació sinó pel precedent que marca la sentència. "Europa avui és més justa", ha afegit.