Milers de judicis suspesos i feina per a res: les conseqüències de la vaga dels funcionaris de Justícia

Barcelona

A Catalunya, aproximadament, s'estan suspenent, cada setmana, 4.000 judicis. Hi ha 20.000 demandes per repartir i mig milió de notificacions pendents. L'explicació d'aquestes dades és a la vaga dels Lletrats de l'Administració de la Justícia, els antics secretaris judicials. Funcionaris públics, llicenciats en dret, encarregats de dirigir el personal del jutjat, de signar autos i de portar l'agenda dels jutges. Des de fa tres setmanes, concretament, des del 24 de gener, estan de vaga a tot l'estat. "No surt res del jutjat sense la nostra firma. Som imprescindibles", diu Jaume Herrainz del Col·legi de Lletrats. En total són uns 650 els que treballen a Catalunya i més de la meitat d'ells estan aturats.

Reclamen al Ministeri de Justícia que compleixi els acords que van pactar l'abril de l'any passat. Són un total de dotze mesures d'entre les quals: millores salarials, millors condicions per als lletrats que fan substitucions i millors retribucions quan, en el moment en què estan de guàrdia, han de fer entrades i escorcolls en domicilis. Al novembre i al desembre ja es van aturar uns dies, però des del gener passat la vaga és indefinida. "Sentim moltíssim els efectes que està tenint per als operadors. És important que acumulin queixes i les facin arribar a la ministra", explica la portaveu de la Unió Progressista de Lletrats de l'Administració de Justícia, Patrícia Gimeno. En aquest sentit, el Col·legi d'Advocats de Barcelona està rebent queixes cada dia en relació amb l'aturada. "N'arriben moltes per veu, però poques de formals que són les que es podrien fer arribar al ministeri", afirmen des de l'ICAB.

Precisament, a l'altra banda de l'aturada, hi ha advocats, metges forenses, testimonis i procuradors. La majoria comparteixen els motius de la vaga, però no les formes. Fins fa pocs dies, no rebien cap mena d'informació sobre si el judici o la vista que tenien programats se celebrarien o no. Ara, des dels jutjats, els avisen al mateix dia a les nou del matí a través d'una trucada. "Rebrien el nostre suport si ens avisessin. La vaga tindrà repercussió. Si continua de manera indefinida pot provar el mateix col·lapse que la pandèmia", alerta Carmen Varela, advocada especialista en dret de família. Varela exposa que la dels LAJ no és una vaga ben organitzada i que està ralentitzant encara més la justícia. A més, la lletrada lamenta que a banda dels advocats a qui està afectant l'aturada és a la societat en general: "Estem parlant de persones que estan pendents de la seva causa".

Paz Vallés, responsable de la Comissió de Relacions amb l'Administració i la Justícia de l'ICAB, també recull que la queixa més generalitzada és la suspensió de tots els actes processals sense avís previ. "Entre d'altres, suposa un càstig de desplaçament. Tenim clients que tenen assumptes en seu judicial de tot el territori espanyol", manifesta. Vallés diu que respecten l'aturada i recorda que com a treballadors tenen dret a exercir-la, però critica "el perjudici que causen".

En aquesta línia, a la metge forense Oriana Mosquera el que més la preocupa és la possible suspensió de judicis amb menors d'edat implicats. "Hi ha pares i mares que estan pendents de veure sentències per saber si poden estar o no amb el seu fill. Mentre esperen... pot ser que no els vegin", lamenta. Tot i això, com en qualsevol altra vaga, a la dels LAJ també hi ha serveis mínims. Aquests garanteixen que els judicis amb menors, els de violència de gènere i també els serveis de guàrdia se celebrin tot i l'aturada.

La fi de la vaga

De moment, l'aturada és indefinida. No hi ha una data concreta que es pugui assenyalar com la fi del conflicte. Tant des del Col·legi de Lletrats com des dels sindicats esperen que la ministra de Justícia, Pilar Llop, s'assegui per tornar a negociar. "Ens ha dit sempre que no. No ha volgut mai parlar amb nosaltres i creiem que no s'esperava tota aquesta paralització", reconeix Herrainz des del col·legi. Hi coincideix Gimeno, portaveu: "Ens sentim abandonats, però també discriminats. I no, no som jutges o fiscals frustrats com ens han arribat a dir".