El Suprem manté les inhabilitacions de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa
El tribunal ha aixecat les de la resta de condemnats perquè considera que amb l'aplicació de la reforma del Codi Penal queden extingides
REPORTATGE. El Suprem manté les inhabilitacions de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
La sala penal del Tribunal Suprem ha condemnat l'exvicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per un delicte de desobediència en concurs amb la malversació. A tots ells els manté les penes d'inhabilitació fins al 2031, en el cas de Junqueras (13 anys) i Bassa (12 anys), i fins al 2030 a Romeva (12 anys) i Turull (12 anys), després que el tribunal hagi rebutjat rebaixar-los les penes per malversació. Fins que les inhabilitacions no quedin extingides, cap d'ells podrà tenir cap càrrec públic.
Tot i la modificació del delicte - el nou Codi Penal distingeix entre si hi ha lucre personal o no - el Suprem entén que als líders independentistes no se'ls pot aplicar la malversació atenuada perquè van organitzar el referèndum de l'1 d'octubre.
En el cas de Carme Forcadell, Joaquim Forn i Josep Rull, la Sala Penal els ha condemnat només per desobediència. Pel que fa Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, els magistrats consideren que sí que se'ls pot aplicar el nou delicte de desordres públics. El tribunal argumenta que la seva conducta encaixa en el nou delicte perquè entén que ells van "practicar actes concrets de violència o intimidació" en la concentració davant de la Conselleria d'Economia, el 20 de setembre del 2017.
"No sabem com pensa el senyor Marchena?"
Encara que Joaquim Forn és un dels beneficiats de la reforma, a l''Aquí Catalunya' ha apuntatque de la nova interpretació li queda un "regust amarg" perquè "s'està fent una interpretació negativa que tindrà una repercussió en el president Puigdemont i la resta d'encausats". "Obre un camí inquietant", ha assegurat, sobretot "per molts càrrecs entremitjos de la Generalitat que estan acusats de malversació".
"Era evident que passaria això. Quan es va fer la reforma ja es va advertir. No es pot fer una reforma precipitada. Hi ha una cosa que a mi em sorprèn: no sabem com pensa el senyor Marchena?", ha dit. Forn ha afegit que descarta anar a les llistes amb Xavier Trias ara que ja no està inhabilitat: "l'ajudaré, però jo ja he fet tot el que havia de fer a l'Ajuntament".
D'altra banda, Dolors Bass ha apuntat que el problema no és legislatiu, sinó la interpretació política del jutge. "Això ens dona més raó per anar als tribunals internacionals", ha destacat.
ENTREVISTA. Joaquim Forn i Dolors Bassa responen a la decisió del Suprem
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
La reforma
La reforma del Codi Penal, que va entrar en vigor el mes de gener passat, va eliminar el delicte de sedició (pel qual van ser condemnats tots els líders del Procés) i va reformular el de malversació i desordres públics. Amb aquests canvis, el Suprem considera que les penes d'inhabilitació de Forcadell, Forn, Rull i dels 'Jordis' queden extingides i, per tant, deixen d'estar inhabilitats.
En relació amb la sol·licitud de revisió de condemnes, només els condemnats d'Esquerra van demanar-la. No ho van fer els de Junts ni tampoc Jordi Cuixart. En el seu moment, tots ells van apostar per portar continuar el procés judicial al Tribunal Europeu de Drets Humans. Un dels primers a reaccionar a la notícia, a través de Twitter, va ser, precisament, l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, que precisament ha recordat: "Ens veiem al TEDH!".
Sedició no és desordres públics
El jutge que ha signat la revisió, Manuel Marchena, ha aprofitat l'escrit per carregar contra la reforma aprovada pel poder legislatiu. El magistrat diu literalment que la reforma "deixa impunes els processos secessionistes en què no hi hagi actes de violència o intimidació" i que la derogació del delicte de sedició genera un "buit normatiu".
De fet, defensa que el delicte de sedició era "alguna cosa més" que el de desordres públics i que és simplista dir que, amb la reforma, la sedició queda emmarcada dins del nou delicte. Al text, Marchena deixa molt clar que no hi ha "identitat" entre els dos delictes.
En la mateixa línia, el jutge recorda que l'objectiu de la sedició era castigar els actes contraris a la pau pública i també el desenvolupament d'una mobilització tumultuària que impedís l'exercici democràtic de l'autoritat de l'Estat. En aquest punt, els magistrats dubten sobre el fet que s'hagi reduït tot el que quedava inclòs en el delicte de sedició a únicament un problema d'ordre públic.
Gemma Alegrí
Editora de l'Hora 14 Catalunya els caps de setmana. Abans, informació sobre Barcelona i l'àrea metropolitana....
