Barcelona recupera població i trenca la tendència dels darrers dos anys

Barcelona

El 2022 la població empadronada ha augmentat en prop de 17.000 persones i això representa un increment de l’1%. L'investigador del Centre d'Estudis Demogràfics, Toni López Gay, ha explicat al programa de SER Catalunya 'Aquí, Catalunya': "Costa molt mesurar el registre del padró i hem de ser prudents amb aquesta xifra. A finals del 2021 vam recuperar els fluxos d’entrada de població a la ciutat, sobretot provinent de l’estranger, recuperant el que es va perdre durant la pandèmia. Aquesta recuperació no seria tant de la gent que va marxar als pobles durant la pandèmia sinó d’origen estranger". El confinament i les mesures sanitàries per contenir els contagis de covid van estimular el fet que alguns barcelonins es traslladessin a segones residències fora de la ciutat i es mudessin a pobles, també impulsats per l’auge del teletreball.

La ciutat va recuperar habitants entre gener i octubre del 2022, tot i que encara segueix per sota dels que registrava abans de la pandèmia. Tots els districtes de la ciutat han recuperat habitants, si bé de forma moderada. El que més es va recuperar va ser Nou Barris, que va guanyar un 1,7% de població. El que menys, Ciutat Vella, amb un lleu increment del 0,2%.

Les sortides de Barcelona no ha canviat gaire en els darrers anys. Hi ha una sortida cap a l’àrea metropolitana. "Sembla que tornem cap a un patró prepandèmic, les dinàmiques dels fluxos de població a les ciutats són molt estàtics i ni tan sols una pandèmia els altera molt. Vam veure un fenomen de fluxos cap a les zones rurals l’any 2020, però això ara s’ha desinflat una mica i les classes mitjanes barcelonines van cap a l’àrea metropolitana".

Aquestes classes mitjanes han estat substituïdes per una altra classe mitjana estrangera que, gràcies a la flexibilitat laboral, s’estimen instal·lar-se a una ciutat mediterrània amb millor clima.

"Les darreres dades de naixements de l’INE ens diu que ha tornat a descendir: hi ha menys mares i tenim menys naixements. El panorama al sud d’Europa són societats envellides i amb pocs naixements en el que cal comptar que els primers nens del Baby Boom dels anys 60 estan arribant a l’edat de jubilació i aviat seran la part alta de la piràmide".

Polítiques per afavorir la natalitat

"Tenim un gran ventall de polítiques, des de les enfocades a les millors edats de tenir fills amb ajudes, flexibilitat, etc. Però també hem de veure l’edat d’emancipació dels fills respecte als pares i això sí que ens diferencia als països del nord d’Europa i està molt associat als sous baixos, l’atur, el preu de l’habitatge".