Sergi Cutillas: "Jo tinc molta sort"
Va aprendre l'ofici de tècnic de so gràcies al seu pare i al seu germà
NaN:NaN:NaN
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/ser_cat_llapisdememoria_20230216_150000_160000/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Avui hem continuat homenatjant la ràdio connectant el Llapis de Memòria del tècnic de so i muntador musical Sergi Cutillas.
El primer tema que hem escoltat és Stay de Jackson Browne, una cançó que el transporta a la seva adolescència i al primer "guateque" que va assistir amb només catorze anys; "recordo que aquest disc el vaig portar jo a la festa... allà vaig ballar la meva primera cançó lenta amb una noia". Tot seguit ha sonat Sinceramente Tuyo de Joan Manel Serrat; "quan de petit em preguntaven què volia ser de gran jo sempre deia que volia ser Serrat... em fascinava que ell expliqués les coses que jo volia dir i, a més, les expressava perfectament".
I Saw The Light de Todd Rundgren és el següent tema que hem trobat al Llapis de Memòria de Sergi Cutilles; "m'encanta aquest artista que aquí no és massa conegut. Me'l va descobrir el Jordi Tardà -mític periodista de Catalunya Ràdio-, un gran amic a qui trobo molt a faltar". A continuació ha sonat Un Núvol Blanc de Lluís Llach, una cançó que el Sergi ha volgut dedicar a la seva parella, la Mònica Terribas, a qui va conèixer treballant amb en Joaquim Maria Puyal al programa de TV3 "La vida en un xip"; "després d'allò ella va marxar a Escòcia i jo a Cuba, on vaig tenir l'accident, i ens vam retrobar al programa "Un tomb per la vida"... des d'aleshores no ens hem tornat a separar i hem format una família amb el nostre fill de Marc". Més tard hem escoltat My Ever Changing Moods de Style Council, la cançó que va sonar el dia del seu casament amb la Mònica.
I encara hem tingut temps d'escoltar tres cançons més del Llapis de Memòria del Sergi Cutillas: Mac The Knife d'Ella Fitzgerald -"aquesta versió és sensacional, és un crescendo que quan sembla que no pot anar més amunt, encara va més amunt i encara puja més"-, You Want It Darker de Leonard Cohen -"és la cançó dels meus últims quatre anys: soc el muntador de Crims i estic molt orgullós d'haver triat aquesta per la sintonia"-, i per acabar, ha sonat Diguem No de Raimon -"si he posat Serrat i Llach, no em podia deixar a Raimon"-.
El programa
El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.
No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".
