La fiscalia demana set anys de presó per a Jové i sis per a Salvadó pel seu paper a l'1 d'octubre

Barcelona

El ministeri fiscal demana set anys de presó per al diputat d'Esquerra i ex alt càrrec del Govern Josep Maria Jové i sis anys i tres mesos per al president del port de Barcelona, Lluís Salvadó, per la seva participació en l'1-O.

La fiscalia ha seguit el criteri marcat dilluns passat pel Tribunal Suprem en la revisió de la sentència del Procés, després de la reforma del Codi Penal, pactada entre el PSOE i Esquerra. Els aplica malversació agreujada, ja que considera que les despeses de l'1 d'octubre no encaixen en el delicte de malversació atenuada que va introduir la modificació. A més, els atribueix prevaricació i desobediència per organitzar el referèndum. Als dos dirigents d'Esquerra els sol·licita 32 i 27 anys d'inhabilitació, respectivament.

D'altra banda, també aplica desobediència greu a Natàlia Garriga, l'actual consellera de Cultura, per a qui demana un any d'inhabilitació pels preparatius del referèndum. Els reclama, a més, multes de 18.000 euros a Garriga, 24.000 a Salvadó i 30.000 euros a Jové.

A l'escrit, Fiscalia recorda que l'any 2017 tots tres eren alts càrrecs del Departament d'Economia que, en aquell moment, liderava Oriol Junqueras. Josep Maria Jové va ser-ne secretari general entre el 14 de gener i el 22 de setembre del 2017. Quant a Lluís Salvadó, l'ex diputat d'ERC va ser secretari d'Hisenda entre el 19 de gener del 2016 i el 24 d'octubre del 2017.

Canvis al Codi Penal

A principis d'any, el nou Codi Penal va eliminar el delicte de sedició i va reformar la malversació. La gravetat d'aquesta es valora, ara, segons si hi ha voluntat o no d'enriquir-se a un mateix o a una tercera persona. Les penes es mantenen fins a 12 anys per algú que es quedi diners públics, però si aquesta intenció no es pot demostrar, les penes es rebaixen fins als quatre anys de màxima, només si hi ha hagut danys o es bloqueja el servei públic. Si això no es demostra, no hi ha presó, sinó només inhabilitació.

En el cas de Jové, el fiscal considera que el president del grup parlamentari Esquerra va utilitzar fons públics "com si fossin propis" destinant-los a "fins aliens" com la publicitat institucional del referèndum o les despeses corresponents amb el subministrament de paperetes.

En relació amb Salvadó, Fiscalia diu que, juntament amb Jové, van decidir "portar a la pràctica les programades 'estructures d'estat'" i aconseguir prou finançament per a quan Catalunya fos un estat independent. Per fer-ho, el ministeri fiscal manté que van fer "diverses presentacions davant d'altres Estats i organismes, dels que en el seu moment pretenien obtenir recursos econòmics".

Reaccions a les xarxes

Els primers a reaccionar a través de les xarxes socials han estat Jové i Garriga. A través de Twitter, el diputat d'ERC ha assegurat que el que van fer "va ser per principis democràtics i de llibertat". Per la seva banda, l'actual consellera de Cultura ha dit que "el sistema judicial espanyol no fa justícia, fa política".

Abans de fixar la data de judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, caldrà que les defenses presentin els seus escrits.