'Entrevistes perquè sí' | Anna Vicens

Girona

L'Anna Vicens adolescent que es va comprar amb els seus diners el seu primer disc, un de Wham, o les entrades per al seu primer concert, un de Duncan Dhu a les antigues casernes de Girona, encara no sabia que la seva vida giraria al voltant del vi.

De fet, va ser un mal tràngol quan feia visites guiades al Castell de Peralada el que la va fer descobrir la paraula sommelier i apuntar-se a les classes per ser-ne. I també es va fer comunicadora perquè no va tenir prou nota per entrar a periodisme. Petites travetes de la vida que no han estat obstacle per a una persona que diu que "sap veure les oportunitats" que et va donant la vida.

Mentre escoltava Madonna transcribia les cançons per ampliar el seu anglès. Encaixa perfectament en el "disfrutar el present i pensar en el futur". No és nostàlgica ni de mirar àlbums de fotos però sí que li agrada escoltar Barry White amb una copa a la mà, un cantant de qui diu que "fa festa elegant" i "dona per beure vins eterns, d'aquests que agraden a tothom i creen converses llargues".

Dels pares n'explica que treballaven moltes hores, que eren molt pràctics i que per molt que la filla fos una sommelier contrastada seguien bevent "amb sifó o gasosa qualsevol tipus de vi, ja sigui del de doll o una recomanació per a un dia especial".