Una funcionaria carrega contra Borràs: “Totes les feines les feia Isaías Herrero. Li sorprenia a tothom”
L’administradora de la Institució de les Lletres Catalanes va advertir que s’estaven fraccionant contractes però Borràs va negar-se a regularitzar-ho
Laura Borràs arribant al TSJC / Quique Garcia (EFE)
Barcelona
El cinquè dia de judici contra Laura Borràs, acusada de fraccionar contractes per adjudicar-los a dit a un amic mentre dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), ha servit per acabar d’acorralar la líder de Junts. L’administradora de la institució ha carregat contra Borràs, assegurant tot el personal de l’ILC era conscient, i se sorprenia, de les irregularitats que Borràs justificava i es negava a resoldre.
Quan Borràs va arribar a la Institució de les Lletres Catalanes va informar que un dels seus plans per enfortir i modernitzar la institució era la creació d’un nou portal web. “[Borràs] va dir que coneixia una persona, Isaías Herrero, que podia fer-ho, i ens el va presentar”, ha explicat Maria Assumpta P. “Em va estranyar que no ho fessin els informàtics del Departament de Cultura”, ha afegit.
Els dubtes se li van resoldre aviat, quan, segons ha declarat, va adonar-se que tots els pressupostos procedien de la mateixa persona, Isaías Herrero, en contra del que recomanava una instrucció de la Secretaria General de Cultura: que en casos de contractes menors (d’entre 3.000 i 18.000 euros) es demanessin tres pressupostos a proveïdors diferents, que no podien repetir-se any a any ni dins del mateix exercici.
“No m’agradava aquell sistema”
“Estava clar que totes les feines les feia Isaias Herrero. Nosaltres estàvem adjudicant contractes a empreses diverses. Però totes aquestes tasques les feia sempre el Sr. Herrero. Li sorprenia a tota la gent de la Institució de les Lletres Catalanes. Això ho sabia tothom”, ha sentenciat la funcionària, que va afartar-se d’aquestes irregularitats.
“Vaig dir que no volia rebre més pressupostos perquè els rebia tots per part de la mateixa persona i no m’agradava aquell sistema. En teoria, si s’havien demanat pressupostos a diverses empreses, hauria de ser cada empresa qui m’havia d’enviar els pressupostos. No una persona per part d’altres”, ha declarat. A partir d’aquell moment va demanar que els pressupostos s’enviessin directament a la directora, Laura Borràs.
A principis de 2013, Maria Assumpta P. va intentar corregir aquella contractació. “Li vaig dir que hauria de ser un contracte negociat, però ella va dir que no es podia fer un contracte per 50.000 o 60.000 euros. Va dir-me que eren moltes feines i que les havien de fer persones o empreses amb diferents especialitats”, ha relatat.
“Quan ja vaig veure de què anava tot, i de cara al 2014, vaig dir que havia de fer-se en un contracte negociat [per via de concurs públic] per fer-ho d'acord amb el marc legal vigent”. Va topar amb una negativa. El concurs públic no va prosperar “perquè la directora va dir que no, que s’havia de seguir fent com es feia”.
Les interventores van avisar Borràs
Les interventores del Departament de Cultura van adonar-se que el que estava passant no era normal. “A simple vista, ja veien que allò podia estar infringit tot el marc legal d’aquell moment perquè semblava que era fraccionat”, ha recordat l’administradora de la institució.
Ho ha corroborat un altre dels seus subordinats, Roger E., que va estar present a la reunió: “[La interventora] va dir que el 100% eren contractes menors; que això no era el més desitjable i que calia valorar altres contractes que permetessin concurrència pública; que es fes aquesta reflexió”.
Les interventores van topar amb la mateixa resposta que els funcionaris de l’IL: “Borràs va dir que els contractes menors que s’havien fet eren correctes i que no estava massa d’acord amb el plantejament de la interventora”, ha declarat Roger E., qui va arribar a estar imputat a la causa.
Al maig, aquest funcionari de l’ILC va salvar-se del banc dels acusats a canvi d’entregar dos àudios en els quals Borràs li va demanar que l’avisés si els Mossos d’Esquadra entraven a la seu de les Lletres Catalanes i demanaven nova informació sobre la líder de Junts.
Declaren els investigadors dels Mossos
El pitjor per Borràs encara està per arribar. Aquest dimecres estan citats també com a testimonis els Mossos que van iniciar la investigació contra la presidenta suspesa del Parlament. Fins ara, Borràs ha repetit una vegada i una altra, en diverses entrevistes, una versió esbiaixada de la realitat: que els Mossos van considerar que la líder de Junts no havia comès cap delicte, i que, disgustada amb aquesta conclusió, la jutgessa instructora va treure la investigació a la policia catalana per passar el cas a la Guàrdia Civil.
Res més lluny de la realitat. La magistrada va retirar la causa als Mossos per qüestions de desconfiança, després que la investigació acabés als mitjans arran d’una exclusiva de SER CATALUNYA, quan els Mossos van entrar al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI), cercant proves contra Borràs.
Aquest dimecres, des del banc dels acusats, amb tota probabilitat, Borràs serà corregida per l’instructor de la investigació policial del cas i l’equip investigador dels Mossos.
