Pensar la pau, després d'un any de guerra

Barcelona

Ha passat un any sencer des que la Rússia de Vladímir Putin envaís Ucraïna. Un any després recordem aquell matí, la perplexitat dels qui miràvem la notícia amb por, amb incertesa, amb moltes preguntes… Unes qüestions, la majoria d'elles, que avui en dia encara no hem sabut respondre. Les guerres han existit des que la humanitat és humanitat. Però el món modern, el món com nosaltres el coneixem no entén de guerres. Almenys no de la mateixa forma que anys enrere. Aquesta guerra té una peculiaritat, una singularitat que és el que més por ens transmet: el precedent d'un món en el qual no volem viure. Avui a 'El Balcó' ens ha acompanyat en Kristian Herbolzheimer, director de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), per intentar esbrinar el perquè d'aquesta por, cap a on va aquest conflicte i si la resolució està a prop. Com és habitual els divendres, a la conversa també s'hi ha afegit en Jordi Mir.

No hi ha receptes per la Pau

"Catalunya és un país que està en pau?" Amb aquesta pregunta l'expert en gestió postconflicte demanava a l'audiència que reflexionés al voltant del significat de la pau, ja que la guerra no només és sinònim de conflicte armat. L'analista de processos de pau ha aclarit que, de fet, "no hi ha cap país en el món que hi estigui en pau completa", perquè en l'àmbit científic suposa l'absència de la violència directa, estructural i cultural. "En un context de violència el que somniem és un retorn a la tranquil·litat" explica en Kristian que ha volgut metaforitzar la situació amb quan estem malalts que aprecies aquells detalls als quals no prestem atenció quan estem sans. I en aquest sentit, el director de l'ICIP ha assegurat que a escala social i cultural "hem avançat moltíssim". De fet, ens ha revelat, en exclusiva, un petit avenç de les dades esperançadores que s'extreuen del seu darrer estudi. A la pregunta "estàs disposat a morir o matar per la pàtria o les teves ideologies", gairebé de forma unànime els enquestats responien que no estan disposats a fer servir la violència per la defensa de les seves idees. Malgrat tot, en Kristian ens ha confessat que avui és més pessunusta que fa un any. Segons ell, arran de parlar amb persones russes ha descobert que la iniciativa de Putin té un gran suport social. En aquest sentit, ha explicat que hi ha gent que té molt interioritzat el discurs que "Ucraïna no té dret a existir". De fet, "quan una família russa perd un familiar", diu en Kristian, "no culpen a Putin" sinó que demonitzen a Ucraïna.

La innocència dels nens

La innocència i la tendresa dels infants a vegades ens sorprèn amb les seves preguntes. Fa gairebé un any vam estar a l'escola Antoni Balmanya de Barcelona per parlar de la guerra amb els alumnes d'una aula de tercer de primària. Alumnes com el Leslie o el Max, que assenyadament, ens explicaven com vivien ells la guerra. Avui, hem tornat a aquesta escola on hem pogut conèixer la Valèria, una nena que està fent sisè de primària i que va néixer a Kremitxov, una ciutat molt propera a Kíev. Ens explicaven que, malauradament, ens hem acostumat d'alguna forma a la guerra i que no ens amoïna tant. Els joves desitgen tornar a Ucraïna per visitar la seva família o menjar els seus àpats preferits. En Kristian ha explicat que la canalla "fa les preguntes que cal fer" perquè no tenen el filtre de què es considera "políticament correcte" i diuen el que pensen. També ha afegit que és indispensable que el jovent no perdi la capacitat de reflexionar a l'aula, amb els amics o la família sobre "què entenem per la pau". L'assessor per la pau considera que els més joves tenen clar que "arribats a un determinat punt això ha d'acabar". "Els adults no ho tenim gaire clar", lamentava en Kristian.