El parc eòlic marí de Roses, més a prop

Llum verda als molins de vent instal·lats al mar. Ahir el govern central va aprovar la planificació d'aquests projectes inèdits a Espanya i el golf de Roses és l'únic punt de Catalunya on s'hi podran fer. Aquesta àrea tindrà una superfície de 250 quilòmetres quadrats i haurà d'estar a 12 quilòmetres de la costa com a mínim. Ara, s'hauran de convocar les subhastes perquè aquests projectes s'hi presentin.

Hi ha més punts d'Espanya on s'hi podran instal·lar parcs ècolics marins d'aquestes característiques, segons aquests Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim, l'anomenat POEM. També hi surt la costa de Galícia, Andalusia, Menorca i Canàries. Els documents estableixen zones d'ús prioritari i zones d'alt potencial per a diversos usos, entre d'altres, per a l'eòlica marina. A la pràctica, es tracta d'una zonificació de "polígons" on diferents empreses podran optar a instal·lar-s'hi, complint amb els criteris que fixi l'estat a les subhastes.

En una entrevista a l'Aquí Catalunya, l'alcalde de Roses, Joan Plana, ha mostrat el seu interès per seguir fase a fase la construcció del projecte i ha revindicat que el territori ha de tenir veu en aquest procés: "És un pas molt important, marca una direcció política molt clara. L'aposta perquè es faci factible és evident, ens hem d'adaptar i jugar les cartes que tenim sobre la taula". Entre altres coses, falta per determinar, la potència d'aquestes instal·lacions.

Sis projectes sobre la taula

A hores d'ara ja hi ha sis projectes interessats a instal·lar-se al golf de Roses. El primer –i el que té els tràmits més avançats- és el Parc Tramuntana, que preveu 35 aerogeneradors amb 500 MW de potència a uns 24 km de la badia de Roses. Els seus promotors, BlueFloat Energy i SENER, han obert també la porta de fer una prova pilot prèvia amb només tres aerogeneradors i 50 MW d'energia.

A més, fa pocs dies es va fer públic que la Generalitat impulsarà un parc eòlic marí experimental en aquesta zona, que formarà part d'un laboratori flotant on també s'hi faran estudis ambientals. El projecte d'R+D+I, que posarà el focus en l'eòlica marina, s'ha batejat amb les sigles PLEMCAT (Plataforma en Energies Marines de Catalunya) i se situarà a una distància d'entre 16 i 24 quilòmetres de la costa. La previsió és que sigui una realitat abans no acabi el 2025.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Hi ha tres projectes més en fase de consultes prèvies. Una filial d'Iberdrola hi projecta l'anomenat parc Gavina també amb 500 MW de potència i l'enginyeria basca Saitec en preveu un tercer, amb només cinc aerogeneradors i una potència de 50 MW. Els molins se situarien a uns 15 quilòmetres del Cap de Creus i produirien l'energia equivalent al consum anual de 50.000 llars. Es tractaria d'un projecte pilot amb una tecnologia desenvolupada per la mateixa companyia (SATH) i de la qual ja se n'està fent una altra prova al port de Bilbao.

Una societat del grup Cobra, Instal·lacions i Serveis Moscardo III, projecta un altre parc eòlic marí a les comarques gironines. Es tracta de 'Catwind' i seria el més gran dels que s'han plantejat fins ara amb una potència de 1.200 MW. El projecte va entrar a Ministeri per a la Transició Ecològica a mitjans de juny.

Els dos últims que han entrat al Ministeri han estat els que proposen Ferrovial i Capital Energy Offshore. El de Capital Energy rep el nom de 'L'Empordà' i preveu 34 molins amb una potència total de 510 MW. El projecte, que es va presentar a mitjans d'octubre, es troba tot just a la fase de consultes prèvies. L'altre, promogut per Ferrovial, s'anomena 'Creus' i també contempla la instal·lació de 34 molins amb 510 MW de potència total.

Distribució desigual de les energies renovables

Segons les dades de la Generalitat, de la conselleria d'Acció Climàtica, hi ha 846 molins de vent funcionant a Catalunya. I 6 de cada 10 estan ubicats a la província de Tarragona. Quan més al sud baixem, més n'hi ha. Les comarques del Baix Ebre i la Terra Alta concentren més d'un terç dels aerogeneradors desplegats a Catalunya, amb 161 cadascuna. La segona província amb més molins és Lleida, amb prop de 200. A Barcelona, n'hi ha un centenar a l'Anoia i una desena al Bages, mentre a les comarques de Girona actualment no n'hi ha cap.

Després hi ha el mapa de molins de vent que s'han d'aixecar. Es tracta de projectes que s'estan tamitant, és a dir, de molins que es volen construir en el futur. En aquest mapa, veiem 9 aerogenedors que s'aixecarien a l'Alt Empordà, que NO són els del parc eòlic marí del qual parlàvem ara, perquè aquestes dades recullen iniciatives que han començat a tramitar-se. Hi ha 115 molins més projectats a Catalunya, el gruix dels quals, se'ls reparteixen la Segarra, Ribera d'Ebre i l'Anoia, en aquest ordre.

També hi ha el mapa de Catalunya amb les sol·licituds que hi ha per a instal·lar nous parcs de plaques solars. Ara mateix hi ha peticions per posar més de 3.500 hectàrees de panells solars. El Segrià, amb més de 900 projectades, i l'Anoia i la Ribera d'Ebre, amb 400 cadascuna, en concentren la majoria. Si agrupem les dades per províncies, com hem fet abans, Lleida n'està al capdavant amb 13 vegades més hectàrees afectades que Girona (i el doble de territori).

En segon lloc hi ha Tarragona: en té 10 vegades més que les comarques gironines, amb només 400 kilòmetres quadrats més de superfície total. Abans de les 125 hectàrees afectades de Girona, hi ha les 500 de Barcelona, que és l'àrea més poblada i que concentra el major consum d'energia, sobretot a causa de la indústria

Un 0,46% de l'espai regulat

Amb els plans, s'ordenen 1 milió de quilòmetres quadrats de superfície marina dels quals 5.000 (un 0,46%) seran espais on potencialment es podran instal·lar parcs eòlics. En total, 19 punts repartits al llarg de la geografia espanyola. Tot i que la potència total no està 100% definida, l'Estat considera que la zonificació permetrà complir amb l'objectiu d'arribar als entre 1 i 3 GW d'eòlica marina instal·lada l'any 2030, ja sigui amb un gran parc o diversos parcs petits.

Dels 5.000 quilòmetres quadrats totals, la demarcació llevantino-balear -on està inclòs el golf de Roses (LEBA1) i les dues zones de les Balears (LEBA 2 i 3)- en tindrà 475. I d'aquests, 249,99 s'ubicaran davant de Roses a un mínim de 12 km de distància de la costa.

La declaració ambiental estratègica, el pas previ

Els POEM, a la pràctica, gairebé tal i com estava previst a la declaració ambiental estratègica publicada al desembre. Amb la seva aprovació, el document arrenca ara la primera fase i tindrà una durada de sis anys, fins al 2027 quan s'haurà de revisar i dissenyar un "nou cicle".

En aquest període s'hauran de fixar les bases per als concursos que han de regir la instal·lació de parcs en les diferents zones previstes. Segons va anunciar el director general de l'Institut per a l'Estalvi i la Diversificació de l'Energia (IDAE) que depèn del Ministeri de Transició Ecològica, Joan Groizard, en una entrevista a l'ACN preveuen tirar endavant la primera aquest mateix any. Tot i això, molt probablement els primers parcs no siguin una realitat fins a finals d'aquesta dècada.