Nova eina per millorar el tractament dels pacients amb esquizofrènia que no responen als fàrmacs habituals

Barcelona

Hi ha un fàrmac molt eficaç pel tractament dels pacients amb esquizofrènia, la clozapina, però el seu ús s'associa a un efecte advers que pot arribar a ser molt greu: l'agranulocitosi, un trastorn que compromet de manera important el sistema immunitari. Per això, la clozapina està indicada només per als pacients que no responen als fàrmacs de primera i segona línia.

Els psiquiatres no disposen d'eines per saber en quins malalts el tractament anirà bé i en quins no: cal anar provant i esperar a veure els resultats, cosa que allarga el procés setmanes, mesos o anys. Això implica que els pacients que no responen adequadament presentin recaigudes i/o ingressos, comprometent la seva qualitat de vida i empitjorant el pronòstic a llarg termini.

Un de cada tres pacients no respon al tractament

"Aproximadament un de cada tres pacients és resistent al tractament. Això implica que li donem un fàrmac i, si no funciona, passem a segona línia", explica el doctor Justo Pinzón Espinosa, un dels investigadors de Sant Pau que ha participat en la recerca. "Si torna a fallar, llavors passem a la clozapina, però pel camí poden haver passat un parell d'anys i el pacient pot haver tingut recaigudes greus, amb tot el que això implica a la seva vida quotidiana afectiva, familiar, laboral … Estem parlant de pacients molt joves, la majoria, i per a molts les reaguditzacions poden significar l’abandonament dels estudis, baixa laboral, problemes de parella, aïllament a casa i, sobretot, patiment mental".

Aquesta investigació posa sobre la taula una eina genòmica nova que ajuda a predir quins pacients no respondran de forma adequada als tractaments convencionals i, per tant, serien candidats al tractament amb clozapina de manera precoç. D'aquesta manera, es podrien millorar el control de símptomes, la qualitat de vida i la seva evolució.

Incidència de la malaltia

L'esquizofrènia és un trastorn mental greu que afecta prop de 24 milions de persones a tot el món, és a dir, 1 de cada 300 individus. Es caracteritza per una important deficiència en la manera com es percep la realitat i per canvis de comportament i símptomes afectius i cognitius que poden afectar de manera molt important la qualitat de vida dels pacients. El més freqüent és que aparegui al final de l'adolescència o entre els 20 i 30 anys, i en homes sol manifestar-se abans que en dones.