"Tenim el 'no seré capaç' a la punta de la llengua sempre"
L'Emma Vallespinós ens visita a 'El Balcó' en el Dia Internacional de la Dona per reflexionar sobre el paper de la dona després de l'èxit del seu primer llibre "No lo haré bien"
"Tenim el 'no seré capaç' a la punta de la llengua sempre"
11:49
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1678301060718/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
No puc, no sé com fer-ho, ho faré malament, i si no estic a l'altura de les expectatives? Segur que algú ho farà millor que jo… Per tots els moments en què ens hem sentit insegures per la nostra feina, que no ens hem atrevit a aixecar el braç, que hem buscat mil excuses per por a fer el ridícul. En definitiva, no ho faré bé. "No lo haré bien" és la forma en què la periodista, escriptora i guionista de 'La Ventana' de Cadena SER, Emma Vallespinós, ha titulat el seu primer llibre.
Coincidint amb el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, l'Emma ens ha acompanyat a 'El Balcó' per reflexionar sobre la síndrome de la impostora, les pors, el feminisme, el mansplaining o la maternitat, entre altres coses. El seu llibre arrenca amb l'autoboicot, un animal insaciable que l'Emma descriu així:
"Tanto da cuán segura estés de haber hecho bien tu trabajo [...] No importa lo que sepas. Te hará revisarlo una y otra vez. Si le escuchas, te verás buscando en el diccionario palabras que sabes cómo se escriben desde que tenías la sonrisa mellada y merendabas nocilla [...] Si dependiera de él, dudarías hasta de la fecha de nacimiento, de la dirección de tu casa, del nombre de tu padre".
Síndrome de la Impostora
"No estem boges" ha recalcat l'Emma Vallespinós després d'explicar la síndrome de la impostora i aquesta veu que totes les dones tenim al cap. "És el pànic a l'error, a sentir inseguretat" explica l'Emma en referència al pensament de sentir-se impostora. "També és viure-ho en silenci" per la por que la resta desconfiï "si ens descobreixen".
L'autora del llibre ha recordat que les dones tendim a "quedar-nos amb el que no hem fet bé". Per tot això, "tenim com el no a la punta de la llengua sempre", que segons l'Emma ens limita en el nostre dia a dia. En aquest sentit, ha explicat el cas d'una companya de feina que, després d'escriure un article, van demanar-li una entrevista. Es va passar dues nits sense dormir i al final va trucar per rebutjar l'entrevista "perquè no volia anar".
Es pot domesticar
Aquest llibre ha estat "molt necessari" per ella: "m'ha permès sortir de l'armari i d'aquesta veu que em parla des de l'adolescència". "No era culpa meva" confessa l'Emma. Però ni seva ni de ningú… L'escriptora ens ha confessat que aquesta por, aquesta veu, aquesta bèstia insaciable es pot domesticar. L'Emma diu que la solució és "no fer-li cas". No és fàcil, reconeix, però exposar-nos i dependre d'aquesta veu comporta "insomni, nervis, mal de panxa". La guionista de 'La Ventana' explica "jo no em deixo dir que no". És a dir, "no puc dir que no a una cosa que crec que faria si no tingués aquesta veu".
Entre altres temes com la maternitat o el feminisme que ha heretat de la seva mare, l'Emma ha assenyalat el mansplaining. Una actitud que encara que se'ns escapi, "segur que ho reconeixeu". És "aquest paternalisme, condescendència, manera d'interrompre, d'explicar-nos les coses" per part dels homes. L'Emma ha finalitzat aconsellant-nos: "Fes-ho tot en contra dels 'i si', no els escoltis i així sempre tindràs arguments per a quan vingui la veu a dir-te lo malament que ho fas tot". D'aquesta manera, li podrem discutir.
