La DGAIA va registrar 100 denúncies per agressions sexuals comeses per menors de 14 anys durant el 2022

Barcelona

El Servei d'Atenció als Menors Inimputables -aquells que tenen menys de 14 anys i que, per tant, encara que cometin un delicte, no se'ls aplica cap pena- ha rebut un centenar de denúncies que tenen a veure amb delictes contra la llibertat sexual, segons dades a les quals ha tingut accés l'Aquí Catalunya. El servei, que és pioner i que depèn de la Direcció General d'Atenció a la Infància -la DGAIA- s'encarrega d'avaluar nois com els presumptes agressors de Badalona, que el novembre passat van violar una nena d'11 anys als lavabos del Centre Comercial Màgic.

Durant el 2022 van rebre un miler de denúncies, el 10% -que és aquest centenar- tenen un caràcter sexual, però això engloba tant la gravació o difusió d'imatges pornogràfiques sense consentiment de la víctima com la violació que hem conegut aquesta setmana. El 25% de les denúncies fan referència a delictes de la propietat com estafes, furts o robatoris amb intimidació. Fonts del servei també expliquen que hi ha un augment de casos d'assetjament escolar que representen entre el 10 i l'11% del total, malgrat que encara no ho tenen quantificat.

L'advocat Manuel Vivo Garcia, del bufet d'advocats Camacho i Vivo, explica que el Codi Penal és el que marca els 14 anys com l'edat de maduresa per poder afrontar les conseqüències penals derivades de qualsevol acció, fins llavors només tenen responsabilitat civil. Posteriorment, els pares s'hauran de fer càrrec d'aquesta responsabilitat, com, per exemple, quan un menor crema un cotxe i els progenitors l'han de pagar. "A partir dels 16 anys comencen a tenir sancions més greus", explica, "l'interès del menor infractor és el que ha de primar, les mesures són molt laxes per donar dret a la interpretació".

I què passa quan es detecta un cas com el de la violació de Badalona?

Des del Servei D'atenció als menors inimputables asseguren que no és veritat que un acte delictiu comès per un menor de 14 anys quedi impune i deixen clar que és fals que un menor de 14 anys pugui fer el què vulgui sense tenir més conseqüències. Expliquen que davant de delictes comesos per menors, s'activen mecanismes educatius, familiars i terapèutics.

Es fa una avaluació i exploració del nen i de la seva família i s'esbrina quin grau de responsabilitat tenen uns i altres en el que ha passat. S'aborden els factors de risc i s'estableix si hi ha una situació de desprotecció. Si cal també s'actua amb la resta de la comunitat, com podria ser l'escola. Si es considera necessari s'aplica un acompanyament educatiu i terapèutic o s'activen recursos de salut mental.