Fer pa, aconseguir aigua i anar a pescar: com és viure en un veler?
La Judit Mas i la Laura Quinto expliquen a 'El Balcó' el biaix de gènere que pateix la navegació i com és la vida a bord.
Fer pa, aconseguir aigua i anar a pescar: com és viure en un veler?
Barcelona
La mar sempre ha transmès tranquil·litat i pau. Els que la tenen a prop, els costa imaginar-se una vida allunyada d'ella. Els que la tenen més lluny fan tota mena de càlculs, voltes i combinacions per a poder acostar-s'hi, almenys, uns dies durant l'època d'estiu. Tanmateix, hi ha persones que estan més familiaritzades amb els vents i onatges, que tenen al seu vocabulari paraules com botavara, gènova, quilla, timó, àncora, orsa; i el més important, no dubten mai quan han d'escorar a babord o estribord. En definitiva, es passen hores navegant, o perquè treballen a la mar, perquè competeixen, o simplement per plaer. Elles s'han batejat com les llobes de mar, Lobas de mar, i demà es reuniran per tercera vegada.
Barcelona acollirà a partir de les 9:30 h a un centenar de dones per navegar plegades, en diferents embarcacions, per debatre entre elles i, el més important, demostrar que la navegació està farcida de dones, capitanes, patrones, armadores… La tercera trobada de Lobas de mar té com a objectiu trencar amb el biaix de gènere que impera a la mar. Avui a 'El Balcó' ens han acompanyat dues d'aquestes llobes de mar: la Judit Mas i la Laura Quinto.
52 Azul
La Judit Mas (@cincuentaydosazul) tot i ser dissenyadora gràfica, fa disset anys que navega. A més, és la creadora de 52 Azul, l'organitzadora de la trobada. Va descobrir el món de la mar gràcies a la seva parella, "em vaig enamorar quasi al mateix temps del Marc que de la mar" i ha viscut deu anys seguits en un veler, dos d'ells navegant pel mar Mediterrani i vuit anys navegant pel món. Van travessar l'atlàntic, vau viure a Panamà, van passar el Pacífic, després les illes Galápagos, Melanèsia… Tot i que van marxar en parella, van acabar l'aventura tres. "Em vaig quedar embarassada un cop vaig arribar al paradís", explica i confessa que viure a la mar és una vida molt austera i que "t'ha d'agradar molt" però que és al·lucinant.
La Laura Quinto (@narval_3) és periodista, però fa uns cinc anys que navega. Ella va entrar en aquest món per casualitat després que una companya de feina preguntés si algú volia navegar. Fa quatre anys que és armadora del seu propi veler, un Puma 29, tota una relíquia per als més entesos, que ha convertit en casa seva. "És molt auster" perquè és una embarcació de nou metres que no té aigua calenta ni tota mena de luxes que pot tenir un habitatge més habitual. Malgrat tot, li permet fer-se a la mar quan ella desitgi, o quan el vent ho permeti. Ara té un pòdcast, Dones al Mar, a la ràdio del Prat on explica històries de dones que, com ella, fan de la navegació el seu estil de vida.
Sense representació a l'esport
La Laura explica que el dissabte és una molt bona oportunitat per "conèixer-nos entre nosaltres, fer xarxa i explicar-nos", ja que el món de la navegació està molt arrelat a la masculinitat. En aquest sentit, sobre el biaix de gènere que hi ha a la navegació, la laura ens ha explicat que "quan marxo amb les meves amigues sempre em pregunten si anem soles". De fet, en competicions esportives no és un fet aïllat patir menyspreus a bord, manca d'oportunitats, o el risc de ser estereotipades per gènere i de rebre menys suport que els homes. En la darrera regata Mini Transat, només 1 de cada 10 participants eren dones; en la darrera edició de la Vendée Globe, només 6 de les 33 persones que hi participaven eren dones. En el món laboral, la presència de les dones al treball marítim i pesquer ronda només l’1%.
"Som capaces"
Com dèiem, per a molts la navegació encara és un món d'homes. La Laura confessa que va trigar molt de temps en navegar perquè "mai a la vida m'havia plantejat que podia navegar". I la realitat és que estan molt més representats els homes que les dones. Molts pensen que la navegació està molt vinculada a la força física. En canvi, la Judit reconeix que "la força és mental" és el més important. Assenyala que tot i que el físic ha d'acompanyar i que has d'estar en forma, la part més crucial és a escala mental. "Totes podem" explica la dissenyadora gràfica que ha animat a totes les dones a provar l'experiència i fer-se a la mar.