"Faig un dol cada dia": el 2% de persones desaparegudes a Catalunya no apareixeran mai

Barcelona

Segons dades dels Mossos d'Esquadra, el 2022, a Catalunya, van desaparèixer 3.620 persones: deu cada dia. D'aquestes, el 60% es resolen en les primeres 24 - 48 hores i el 80% el primer mes. Al cap d'un any, el 98% dels casos s'hauran tancat, ja sigui perquè la persona s'ha trobat viva o morta. Només un 2% quedaran oberts per sempre. Per això, i contra el mite que una desaparició no es pot denunciar fins que no han passat 24 hores, és molt important avisar la policia tan bon punt es detecta que algú no hi és.

En José Cañete, un sabadellenc de 74 anys amb alzheimer, va desaparèixer el 4 d'octubre de l'any passat. El mateix dia, la Mari, la seva filla gran, va denunciar la desaparició als Mossos d'Esquadra. Explica que se sent sola i desprotegida perquè les administracions no han actuat com ella pensa que ho haurien d'haver fet: "La policia va enviar molt pocs efectius a buscar-lo, l'Ajuntament va tardar a reaccionar. La primera nit l'hauríem trobat amb vida", diu.

El seu és un sentiment que comparteix la Mercè Gasco, la dona d'en José Antonio Martínez, un senderista de Les Franqueses que el 29 de desembre del 2022 va sortir a fer una excursió a la serra de Béjar, a Salamanca. "Ens han deixat molt sols. He trobat a faltar moltes trucades per part de les institucions", lamenta. La cerca del seu marit està aturada des del 15 de gener per mala climatologia a la muntanya.

Quan una persona desapareix, el primer que cal saber és què pot haver passat: si es tracta d'una desaparició volguda, involuntària o si hi ha indicis criminals. El cas, però queda mig aturat quan no hi ha més pistes. "Arriba un moment que esgotes totes les línies d'investigació per localitzar aquesta persona. El cas queda en stand by", accepta la responsable de l'Oficina de Persones Desaparegudes, Laura Villanueva. Davant d'aquesta espera, les famílies viuen amb la incertesa de saber què ha passat, on és el seu familiar i com està.

En el cas de la Mari, tant ella com la seva germana han recorregut tot Sabadell, els bars que freqüentava el seu pare i també part del bosc per on ell, sovint, feia rutes. A hores d'ara, no han trobat res ni ningú. "Nosaltres no som especialistes en cerques. No en tenim ni idea", es queixa. Diu que té "dies millors i dies pitjors". Una de les primeres preguntes que es va fer quan va adonar-se que el seu pare havia desaparegut va ser quant de temps tardarien a trobar-lo: "No pots deixar de pensar si el teu cas anirà per molt llarg".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

La reponsable de l'Oficina de Persones Desaparegudes explica que precisament aquesta és la primera pregunta que li traslladen les famílies. "No tenim un catàleg ni tinc una vareta màgica per dir-los que el seu tipus de desaparició l'haurem resolt en 48 h", exposa.

Tot i que viuen a Les Franqueses, la Mercè va denunciar que en José Antonio havia desaparegut a la Guàrdia Civil, ja que es va perdre a Salamanca. Eren allà gaudint d'uns dies de vacances. Ella va allargar l'estada perquè els efectius policials i d'emergències van començar la cerca. Un temps després, però va haver de tornar a Catalunya: "Encara estic encarant l'absència, el silenci, la solitud. Acceptar que tot això és real costa molt". Ara, espera que torni el bon temps per tornar a marxar cap a Salamanca i que es reprengui la recerca.

Els Mossos apunten que adonar-se que un familiar ha desaparegut pot causar el mateix impacte que una mort. En els casos que mai s'arriben a resoldre, la ferida queda oberta. "L'impacte traumàtic que té una família al moment de veure que una persona del seu entorn ha desaparegut sense causa aparent genera un trauma molt important", reconeix la portaveu de la policia Montserrat Escudé.

Encara que fa deu anys es va crear l'Oficina de Persones Desaparegudes per donar suport emocional a les famílies, n'hi ha que continuen sentint-se soles i desprotegides. Demanen a les administracions que els escoltin i actuin. Mentrestant no perdran l'esperança de trobar els seus familiars: "Mentre aquestes dues mans i aquestes dues cames continuen endavant, continuaré buscant el meu pare", assegura la Mari que també diu que fa "un dol cada dia".