"Torà i Biosca tenim més a prop Solsona que no Cervera"
Tertúlia amb els alcaldes d'aquests municipis, Magí Coscollola i Josep Puig, una setmana després que el Parlament aprovés la llei que permetrà el canvi d'adscripció comarcal. Deixaran la Segarra per passar al Solsonès

Magí Coscollola, alcalde de Torà i Josep Puig, alcalde de Biosca.

El código iframe se ha copiado en el portapapeles
"Que Torà i Biosca canviem de comarca és una qüestió de lògica". Parlem amb els alcaldes d'aquests municipis a la setmana de l'aprovació de la llei que permetrà el canvi d'adscripció comarcal.
Lleida
Fa just una setmana de l'aprovació al Parlament de la llei que farà possible, després de més d'una dècada de començar-ne els tràmits, el canvi d'adscripció comarcal per als municipis de Torà i Biosca. Deixaran de ser de la comarca de la Segarra i passaran a ser de la comarca del Solsonès. També és el primer pas per deixar de ser de la vegueria de Lleida i passar a ser de la vegueria de la Catalunya Central. Senzillament és traspassar al paper i a la llei el que ha és un fet per als veïns i veïnes de Torà i Biosca, que van més a Solsona o a Manresa al metge que no a Guissona, Cervera o Lleida. Avui parlem amb els alcaldes de Torà, Magí Coscollola, i Biosca, Josep Maria Puig. I comencem amb aquesta pregunta: Un cop la llei ja l'ha aprovada el Parlament, ara quins són els passos a fer per a que sigui efectiva? I el que ens contesten és que un cop es publiqui al Diari Orificial, tant els plens de Torà com Biosca hauran d'aprovar en ple -per majoria absoluta- acceptar aquest canvi. Llavors és a partir de quan es farà efectiu.
Comarca "de muntanya"
Una de les raons per voler passar del Solsonès a la Segarra -una batalla que aquests municipis porten fent des de fa més de 13 anys- és que el Solsonès pot optar a més ajuts per a municipis com Torà i Biosca perquè justament és considerada "comarca de muntanya". En canvi, la Segarra, no. Tant els alcaldes de Torà com Biosca consideren que ara no era el moment de fer una consulta popular -tal com reclamaven ERC i la CUP al Parlament- per saber què vota la gent d'aquests pobles sobre aquest canvi d'adscripció perquè, d'haver-ho acceptat la resta de grups, el traspàs, el canvi de comarca -que no es demana més que per lògica d'una dinàmica de la gent d'aquest territori des de fa molts anys-, "l'hauriem de tornar a ajornar almenys fins al 2025", asseguren.




